Comtat de Bidgau

El comtat de Bidgau fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic formada per l'antic pagus Bedensi al nord de la comarca d'Eifel, a l'est de les Ardenes, Woëvre, Saargau, al sud de Bliesgau i a l'oest de Nahegau (a Francònia). Abraçava els dos costats del riu Mosela i incloïa Trèveris, i les abadies d'Echternach, Prüm i Sant Maximí.

A la divisió de territoris del 8 d'agost del 870 el comitatum Bedagowa va quedar per a Lluís el Germànic. Sota Zuentibold (895-900) s'esmenta un comte de nom Esteve de la família de Matfrid. Després de la desgràcia de la família dels Matfrid amb Lluís IV d'Alemanya, Bigadu fou concedit a Vigeric, comte de les Ardenes. Va passar al seu fill Goteló de les Ardenes; aquest va morir el 943 i el va succeir Godofreu I el Vell o el Captiu. L'arquebisbat de Trèveris va estendre a poc a poc la seva autoritat sobre la major part del país i després d'una donació de l'emperador Otó II de totes les terres al nord del Mosela a l'arquebisbe Teodoric (26 de juny de 973) l'arquebisbat va esdevenir el verdader sobirà i el comtat va deixar d'existir. El títol de comte de Bidgau desaparegué de la titulació dels comtes de les Ardennes al començament del segle XI encara que hi conservaven propietats, i romanien abats laics de les abadies de Sant maximí i Echternach.