Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Conclave de 1464
  | ||||
| ||||
| Tipus | conclave | |||
|---|---|---|---|---|
| Interval de temps | 28 - 30 agost 1464 | |||
← 1458
1471 → | ||||
| Localització | Palau Vaticà (Ciutat del Vaticà) , Roma | |||
| Estat | Itàlia | |||
| Jurisdicció | Ciutat del Vaticà | |||
| Participant | Ludovico Trevisano Pau II Latino Orsini Filippo Calandrini Giacomo Tebaldi Bartolomeo Roverella Bessarió Guillaume d'Estouteville Juan de Torquemada Juan Carvajal Louis d'Albret Pius III Alexandre VI Alain de Coëtivy Juan de Mella Richard Olivier de Longueil Angelo Capranica Giacomo Ammannati Piccolomini Francesco Gonzaga
| |||
| Religió | Església Catòlica | |||
| Càrrec a elegir | papa | |||
| Elegit | Pau II | |||
El conclave de 1464 va ser convocat després de la mort del Papa Pius II i va ser conclòs amb l'elecció del Cardenal Pietro Barbo, que va prendre el nom de Pau II.[1]
La tarda del 28 d'agost els cardenals presents a Roma (van faltar deu cardenals) van entrar en conclave al Vaticano, amb l'excepció del Cardenal Juan de Torquemada, per malaltia, però que es va unir al conclave el següent dia.[1]
Inicialment, els electors van preparar una capitulació del conclave, i la van subscriure tots, excepte el Cardenal Trevisan. Els termes de la capitulació eren els següents:
- Continuar les Croades contra l'Imperi Otomà.
- Només deixar Roma amb el consentiment de la majoria dels cardenals; i la Península Itàlica amb el consentiment de tots ells.
- Limitar el Col·legi dels Cardenals a 24.
- Limitar el nou Papa a un cardenal-nebot
- Exigir consentiment del Col·legi per a la creació de cardenals o avançament de beneficis.
El primer escrutini va ser el 30 d'agost. El Cardenal Pietro Barbo va rebre 11 vots, i els altres van ser per a Trevisan i d'Estouteville.[2] En l'accessus següent, Barbo va rebre tres vots addicionals i va ser triat Papa. Va prendre el nom de Pau II, i després el protodiacon Roderic Borja va anunciar l'elecció al poble de Roma amb l'antiga fórmula Habemus Papam.[3] El 6 de setembre el nou papa va ser solemnement coronat als graons de la Basílica Vaticana, seu patriarcal, pel Cardenal Niccolò Fortiguerra, titular de Santa Cecília.[4]
- ↑ 1,0 1,1 «The Cardinals of the Holy Roman Church» (en anglès). Arxivat de l'original el 2018-01-02. [Consulta: 22 març 2020].
- ↑ Francis Burkle-Young “Papal elections in the Fifteenth Century: the election of Paul II
- ↑ El Cardenal Ammanati va afirmar que Barbo va ser escollit primer amb el nom Formosus ("Bell"), però els cardenals van objectar que això es podia veure com una al·lusió al seu bon aspecte. Després va canviar a Marc, però els cardenals es van oposar de nou, perquè "Marc!" va ser el crit de batalla de la República de Venècia. Finalment va triar Pau (L. von Pastor "History of the Popes vol. 4", London 1900, p. 12). F. Bourkle-Young considera aquesta història falsa
- ↑ La coronació papal sol ser realitzada pel cardenal protodiàcon, però Roderic Borja es va trobar malament després de les eleccions i no va poder fer-ho. El cardenal Fortiguerra, que va arribar a Roma en acabar les eleccions, va ser el seu substitut. L. von Pastor "History of the Popes vol. 4", London 1900, p. 18
Previous Page Next Page
