Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image


Convent de Santa Caterina (Barcelona)

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Convent de Santa Caterina
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
EpònimCaterina d'Alexandria Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsDesaparegut
Estil arquitectònicarquitectura gòtica Modifica el valor a Wikidata
Mesura14,96 (amplada) × 55,59 (longitud) m
Altitud6,8 m Modifica el valor a Wikidata
ClaustreAla meridional del claustre de Santa Caterina
CampanarDe base quadrada d'uns 42m d'alçada
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ N, 2° 11′ E / 41.39°N,2.18°E / 41.39; 2.18
Conservació i restauració
1230-1278 Construcció de nau amb absis trilobat, del claustre i la sala capitular (a l'oest d'aquest)[1]
Primera meitat del s. XIV - Primera meitat del s. XV Reforma integral de l'església, construcció de les capelles i reforma del claustre[1]
Finals s. XV Esfondrament de la primitiva sala capitular
Començament del XVII Construcció de la sagristia i de noves capelles incloent la del Santíssim
1795 Construcció de la cripta sota el presbiteri
1820-1823 Enderroc de l'ala sudoest
Plànol
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
DiòcesiBisbat de Barcelona
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FestivitatSanta Caterina (25 de novembre) i sant Domènec de Guzmán (8 d'agost), Verge del Roser, sant Ramon de Penyafort (7 de gener)

El Convent de Santa Caterina fou un conjunt d'edificis religiosos de l'orde dels Predicadors (dominics), enderrocat per a construir-hi l'actual Mercat de Santa Caterina de Barcelona. Una part dels seus vestigis són visibles a l'Espai MUHBA Santa Caterina del Museu d'Història de Barcelona[2]

Nota dels títols pertañents á la adquisició del terreno que en 1822 era pórtico y pati devant la iglesia de Sta. Catharina

Part del sobredit terreno fou donat al Convent per sementiri, en 1252, per D. Berenguer de Palau.»
«La restant part del terreno ais 13 deis idus de octubre de 1320 en poder de Bartomeu Vilalta Not. Pub. de Barcelona Sibilla muller de Pere Clascar ab consentiment de son marit vengué á Fr. Bernat Puigcercós Prior y al Convent, que consistia en un espay de terra en franch alou que tenia entre lo seu hort y lo Convent prop la iglesia contiguo al terreno que fou de Berenguer Palau; del cual espay sen destina part per lo cementiri, que's tanca ab parets, y altre part per un carrer que asenyalá lo Convent; per preu de 65 lliuras barcs. Comensá la pietat dels fiéis á adornar dit cementir ab magnificas sepulturas, tí vista de lo que se animà lo Convent d cubrir lo voltant del cementiri ab voltas cuberías ab molta perfecció formant un clauslro que servía per la decencia de las sepulturas y juntament per fer las professons los diumenges ó altres festes segons acostuma aquest Convent, y á imitació de la capella de N.& S.a de Misericordia erigida per Bernat Olceto antes de 1265, que era ahont es ara la capella de San Ramon, altres devots erigiren lambe allres capellas al rededor del cementiri, una de esias fou la capella de Sta. Bárbara sobre la qual hi havia una campana bastant gran ab las armas dels Palous, en un chapitell estaban las armas del Rey, en la sepultura que los artillers lenian en esla capella esíaban las armas imperials de bronce, y en ella feyan las funcions. En laporla hi habia una reixa que donaba al clauslro. Altra de ditas capellas era dedicada á S. Cebrià, que erigí Francisco Armengol... Altre á S. Honofre y S. Blay en la que D. Alonso Meca tenía sepultura. En lo paratge ahont estaba N. S. de Gracia, qual capella derriba lo gobern constitucional,... també hi habia magnifichs sepulcres; entre altres lo de D. Pere de S. Climent y lo de D. Jaume Carles. (En el margen tocant á lo que antes eran sepulturas y capellas per motiu de haber caigut los claustros que estaban atovats y podridas las higas se destroiren la major part de las sepulturas.» Este claustro cementerio no llegó á los últimos tiempos del cenobio, y en los suyos abarcaba mayor área ó espacio que la actual plazuela, según lo demuestra el mismo manuscrito al escribir que «En 1830 se obriren las sanjas per los fonaments de la reedificado del derribo constitucional, y en iotas las de devant de la iglesia se han trobat sepulturas y una multitut de ossos que se han recullit
»[3]

  1. 1,0 1,1 Vegeu Aguelo & Huertas (2003) pàg. 753
  2. http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/ca/muhba_santa_caterina.html Arxivat 2013-06-14 a Wayback Machine.
  3. Gaietà Barraquer recull que el document fou prestat pel pare Romualdo Espinas, op. cit. pàg. 9

Previous Page Next Page






Convento de Santa Catalina (Barcelona) Spanish

Responsive image

Responsive image