Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image


Copernici

Copernici
112Cn
roentgenicopernicinihoni
Hg

Cn

(Uhq)
Aspecte
Desconegut
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Copernici, Cn, 112
Categoria d'elements Metalls de transició
Grup, període, bloc 127, d
Pes atòmic estàndard [285]
Configuració electrònica [Rn] 5f14 6d10 7s2
(predit)[1]
2, 8, 18, 32, 32, 18, 2
(predit)
Configuració electrònica de Copernici
Propietats físiques
Fase Desconeguda
Densitat
(prop de la t. a.)
23,7 (predit)[1] g·cm−3
Punt d'ebullició 357+112
−108
 K, 84+112
−108
[2] °C
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 4, 2, 1, 0 (predit)[1][3][4]
Energies d'ionització
(més)
1a: 1.154,9 (estimat)[1] kJ·mol−1
2a: 2.170,0 (estimat)[1] kJ·mol−1
3a: 3.164,7 (estimat)[1] kJ·mol−1
Radi atòmic 147 (predit)[1][4] pm
Radi covalent 122 (predit)[5] pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Hexagonal compacta (predit)[6]
Nombre CAS 54084-26-3
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del copernici
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
285Cn sin 29 s α 9,15,9,03? 281Ds
285mCn ? sin 8,9 min α 8,63 281mDs ?
283Cn sin 4 s[7] 90% α 9,53,9,32,8,94 279Ds
10% FE
283mCn ?? sin ~7,0 min FE
Només s'inclouen els isòtops de semivida superior a 1 segon

El copernici és l'element químic sintètic de símbol Cn i nombre atòmic 112. Forma part del 7è període de la taula periòdica i del grup 12, just sota el mercuri, és un metall de transició. La seva aparença física no es coneix encara, però podria calcular-se, sabent que per ara l'isòtop conegut, de 285 de massa atòmica, té una vida mitjana de 0,24 ms.[8][9] Fou sintetitzat per primera vegada el 1996 per un equip internacional dirigit per Sigurd Hofmann al laboratori de la Societat per a la Recerca en Ions Pesants (GSI) a Darmstadt, Hessen, Alemanya. El seu nom honra a l'astrònom polonès Nicolau Copèrnic (1473-1543) autor del model heliocèntric del sistema solar.

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3a edició. Dordrecht (Països Baixos): Springer Science+Business Media, 2006. ISBN 1-4020-3555-1. 
  2. Eichler, R.; Aksenov, N. V.; Belozerov, A. V.; Bozhikov, G. A.; Chepigin, V. I.; Dmitriev, S. N.; Dressler, R.; Gäggeler, H. W.; Gorshkov, A. V. «Thermochemical and physical properties of element 112». Angewandte Chemie, 47, 17, 2008, pàg. 3262–6. DOI: 10.1002/anie.200705019 [Consulta: 5 novembre 2013].
  3. H. W. Gäggeler. «Gas Phase Chemistry of Superheavy Elements» p. 26–28. Paul Scherrer Institute, 2007.
  4. 4,0 4,1 Fricke, Burkhard «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498 [Consulta: 4 octubre 2013].
  5. Chemical Data. Copernicium - Cn, Royal Chemical Society
  6. Gaston, Nicola; Opahle, Ingo; Gäggeler, Heinz W.; Schwerdtfeger, Peter «Is eka-mercury (element 112) a group 12 metal?». Angewandte Chemie, 46, 10, 2007, pàg. 1663–6. DOI: 10.1002/anie.200604262 [Consulta: 5 novembre 2013].
  7. Chart of Nuclides. Brookhaven National Laboratory
  8. Garritz, Andoni. Química. Pearson Educación, 1998, p. 856. 
  9. Parry, Robert W. Química: fundamentos experimentales. Reverte, 1973, p. 703. 

Previous Page Next Page






Kopernikium AF ኮፐርኒኪየም AM Copernicio AN कोपरनिसियम ANP كوبرنيسيوم Arabic كوبرنيسيوم ARZ Coperniciu AST Kopernisium AZ Коперниций BA Kopernikium BAN

Responsive image

Responsive image