조선민주주의인민공화국 (ko-kp) | |||||
Tipus | estat sobirà, país, república popular i Regne ermità | ||||
---|---|---|---|---|---|
Himne | Aegukka (1948) | ||||
Localització | |||||
| |||||
Capital | Pyongyang | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 26.418.204 (2023) (219,17 hab./km²) | ||||
Idioma oficial | nord-coreà estàndard coreà | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 120.540 km² | ||||
Banyat per | mar Groga i mar del Japó | ||||
Punt més alt | Mont Paetku (2.744 m) | ||||
Punt més baix | mar del Japó (0 m) | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | 9 setembre 1948 | ||||
Esdeveniment clau
| |||||
Dia festiu | |||||
Organització política | |||||
Forma de govern | sistema unipartidista dictadura familiar Juche dictadura comunista estat unitari estat socialista república | ||||
Òrgan executiu | Govern de Corea del Nord | ||||
Òrgan legislatiu | Assemblea Suprema del Poble , (Escó: 687) | ||||
• Líder suprem | Kim Jong-un (2011–) | ||||
• Primer ministre | Kim Jae-ryong (2019–) | ||||
Membre de | |||||
Moneda | won nord-coreà | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Fus horari | |||||
Domini de primer nivell | .kp | ||||
Prefix telefònic | +850 | ||||
Codi país | KP | ||||
Corea del Nord, oficialment la República Popular Democràtica de Corea (RPDC), és un estat de l'Àsia oriental que ocupa la meitat septentrional de la península de Corea. Limita al nord predominantment amb la Xina, excepte una petita àrea al nord-est, on ho fa amb Rússia; a l'est està banyada per la mar del Japó i a l'oest per la mar Groga. La frontera meridional és amb Corea del Sud, amb la qual va formar un sol estat fins al 1948. La capital és Pyongyang, amb més de tres milions d'habitants, i les ciutats principals són Hamhung, Chongjin i Namp'o, totes amb més de mig milió d'habitants.
Corea del Nord és dirigida per un règim totalitari[1] basat en la ideologia del Juche, una ideologia d'autosuficiència nacional, que es va introduir a la Constitució com una "aplicació creativa del marxisme-leninisme"[2] en 1972.[3][4] Els mitjans de producció són propietat de l'Estat a través de empreses estatals i granges col·lectivitzades. La majoria dels serveis com la sanitat, l'educació, l'habitatge i la producció d'aliments són subvencionats o finançats per l'Estat.[5]
De 1995 a 1998, Corea del Nord va sofrir una fam que va resultar en la mort de 220.000 persones de manera oficial —encara que, segons algunes organitzacions humanitàries, el número va ser d'entre 600.000 i 3 milions de persones—.[6] Corea del Nord continua enfrontant llargs períodes de sequera que amenacen la seva seguretat alimentària.[7] Corea del Nord segueix la política songun, o "militar-primer".[8] És el país amb el major número de personal militar i paramilitar, amb un total de 9.495.000 actius, reserves, i paramilitars. El seu exèrcit en servei actiu d'1.210.000 soldats és el quart més gran en el món, després de la Xina, els Estats Units i l'Índia.[9] A partir del govern de Kim Jong-il, el país ha accelerat el seu programa nuclear i és conegut mundialment pels seus prolífics i continus assajos nuclears.[10]
Corea del Nord és un Estat ateu en el qual ―segons l'organització Portes Obertes― practicar la religió cristiana pot ser castigat amb la mort; tot i això, a Pionyang existeixen cinc esglésies on es practica el cristianisme.[11][12][13] És membre de l'Organització de les Nacions Unides des de 1991, així com del Moviment de Països No Alineats i del G77.
Una recerca de l'ONU de 2014 sobre els abusos als drets humans a Corea del Nord va concloure que "la gravetat, l'escala i la naturalesa d'aquestes violacions revelen un estat que no té cap semblança en el món contemporani", i Amnistia Internacional i Human Rights Watch mantenen punts de vista similars.[14][15][16] El govern de Corea del Nord nega aquests abusos.[17]