Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image


Crim organitzat

El gàngster del segle xx Al Capone és una figura freqüentment associada amb el crim organitzat

El crim organitzat és un terme que s'aplica a les organitzacions locals, nacionals o internacionals dirigides per criminals amb el propòsit de dur a terme activitats il·legals, fonamentalment per treure'n un benefici econòmic o, com en el cas de les organitzacions terroristes, també amb motivacions polítiques. En alguns casos, les organitzacions criminals obliguen a terceres parts a fer negocis amb ells, com quan un grup extorsiona a comerciants perquè els paguin a canvi de «protecció». Les bandes poden considerar-se sovint «organitzades» degut al seu grau de disciplina.[1][2]

El terme s'aplica amb freqüència per assenyalar aquelles organitzacions o grups de persones que es dediquen a traficar amb drogues o persones, cometre segrestos, assassinats, entre altres delictes.[3][4]

L'Organització de les Nacions Unides va definir el 2000 un «grup delictiu organitzat» com un «grup estructurat de tres o més persones que existeixi durant un cert temps i que actuï concertadament amb el propòsit de cometre un o més delictes greus [...] amb el propòsit d'obtenir directament o indirecta un benefici econòmic o altres beneficis materials».[5]

  1. Criminalística, FMCC Criminología y. «CRIMEN ORGANIZADO: DEFINICIÓN Y ESTRUCTURA» (en castellà), 22-12-2020. [Consulta: 20 agost 2024].
  2. «Delincuencia organizada - Definicion.de» (en castellà). [Consulta: 20 agost 2024].
  3. «Organized crime | Definition, History, Characteristics, & Facts | Britannica» (en anglès), 14-08-2023. [Consulta: 16 agost 2023].
  4. «CRIMINALITA ORGANIZZATA in "Enciclopedia Italiana"» (en italià). [Consulta: 16 agost 2023].
  5. Oficina de les Nacions Unides contra la droga i el delicte. «Convenció de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional i els seus protocols» (en castellà) p. 13. Viena: Nacions Unides. [Consulta: 23 febrer 2014].

Previous Page Next Page