Aquest article tracta sobre l'estat dels EUA. Si cerqueu la tribu d'amerindis, vegeu «lenapes». |
State of Delaware (en) | |||||
Tipus | estat dels Estats Units | ||||
---|---|---|---|---|---|
Himne | Our Delaware (en) (1925) | ||||
Lema | «Liberty and Independence» | ||||
Símbol oficial | Blue Hen of Delaware (en) (ocell) | ||||
Sobrenom | The First State | ||||
Epònim | badia del Delaware | ||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Estats Units d'Amèrica | ||||
Capital | Dover | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 989.948 (2020) (153,43 hab./km²) | ||||
Llars | 370.953 (2020) | ||||
Idioma oficial | cap valor | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 6.452 km² | ||||
Aigua | 21,71 % | ||||
Longitud de la costa | valor desconegut | ||||
Banyat per | oceà Atlàntic, badia del Delaware i riu Delaware | ||||
Altitud | 18 m | ||||
Punt més alt | Ebright Azimuth (en) (137 m) | ||||
Punt més baix | oceà Atlàntic (0 m) | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | 7 desembre 1787 | ||||
Organització política | |||||
Òrgan executiu | govern de Delaware | ||||
Òrgan legislatiu | Assemblea General de Delaware , | ||||
• Governador | John C. Carney (2017–) | ||||
Màxima autoritat judicial | Delaware Supreme Court (en) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Fus horari | |||||
ISO 3166-2 | US-DE | ||||
Codi GNIS | 1779781 | ||||
Lloc web | delaware.gov |
Delaware és un dels 50 estats dels Estats Units. És el sisè estat menys poblat del país, només superat per Dakota del Sud, Alaska, Dakota del Nord, Vermont i Wyoming, i el segon estat més petit en extensió territorial. Sols Rhode Island té menys superfície.
Delaware és un gran centre financer. Més de 200.000 empreses tenen la seu en aquest estat perquè les seves lleis beneficien les companyies que la hi instal·len.
És conegut com el "Primer estat" perquè va ser la primera colònia, de les tretze Colònies que es van revoltar contra el Regne de la Gran Bretanya, a signar la Constitució dels Estats Units. La ratificació es va esdevenir el 7 de desembre de 1787. Va formar part de les Colònies Mitjanes.[1] Segons el cens dels EUA de l'any 2000, hi vivien 6.182 amerindis nord-americans (0,9%). Per tribus, les principals són els cherokees (1.134), els nanticoke (662), els lenapes (285), els blackfoot (206) i els iroquesos (125). També hi viuen canadencs i llatinoamericans (407).