Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Dinastia dels Jin anteriors
|
Per a altres significats, vegeu «Dinastia Jin». |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | estat xinès històric dinastia  |
| Història | |
| Reemplaça | mujong (370) Liang anteriors (376) Dai (376) |
| Creació | 350 |
| Data de dissolució o abolició | 394 (Gregorià) |
| Reemplaçat per | Qin occidental (394) dinastia dels Jin posteriors (384) Yan posteriors (384) Liang posteriors (386) Yan Occidental (384) |
| Governança corporativa | |
| Part de | Setze Regnes |
| Setze regnes |
|---|
| 16 regnes |
| Cheng Han |
| Zhao anteriors (Han septentrionals) |
| Zhao posteriors (Txao posteriors) |
| Liang anteriors (Leang anteriors) |
| Liang posteriors (Leang posteriors) |
| Liang occidentals (Leang occidentals) |
| Liang septentrionals (Leang septentrionals) |
| Liang meridionals (Leang meridionals) |
| Qin anteriors (Jin anteriors) |
| Qin posteriors (Jin posteriors) |
| Qin occidentals (Jin occidentals) |
| Yan anteriors (Yen anteriors) |
| Yan posteriors (Yen posteriors) |
| Yan septentrionals (Yen septentrionals) |
| Yan meridionals (Yen meridionals) |
| Xia |
| No inclosos en els 16 regnes |
| Ran Wei |
| Qiao Zong (Shu occidentals) |
| Yan occidentals (Yen occidentals) |
| Duan |
| Yuwen |
| Chouchi |
| Wei (Dingling) |
| Dai |
| Huan Chu (Huan Xuan) |
La dinastia dels Jin anteriors (o T'sin anteriors, modern Qin anteriors) fou un govern establert al nord de la Xina al segle iv.
Després del 350 un oficial de Xe-hu (darrer rei de la dinastia dels Txao posteriors), de nom P'ou Hong, probablement d'ètnia mongola o tangut (de la branca tibetana) es va fer independent al Shensi amb capital a Txangngan. La seva dinastia fou coneguda com a Jin (Ts'in) anteriors o Ts'ein Ts'in (350-394). El seu net Fu Kien (357-385) fou un dels reis més importants de tots els reis turcomongols del nord de la Xina; va adoptar els costums i la civilització xinesa, fou just i compassiu i protector del budisme. Va ocupar Lo-yang als mujong (369) i tot seguit T'ai-yuan i finalment Yé (Tchang-to) la capital, on va fer presoner al seu rei i va acabar amb la dinastia dels Yen anteriors (370), incorporant els seus territoris (Hopei, Shansi, Shantung i Honan) als que ja posseïa del Shensi.
El 376 es va apoderar del petit regne bàrbar de Leang al Kansu. El 382 va enviar al seu lloctinent Lu Kuang a sotmetre als reis de la conca del Tarim, i els sobirans de Lob Nor, Turfan i Qarashahr es van sotmetre; el rei de Kudjha (que els xinesos anomenaren Po Xuen) va voler resistir però fou derrotat i enderrocat el 383. Lu Kuang va establir una guarnició a Kudjha, i va tornar a la Xina portant al famós monjo budista Kumaradjiva, que fou un notable traductor de texts sànscrits al xinès.
El 383 va decidir atacar a Jin Oriental, l'imperi xinès del sud però va patir una greu derrota a la batalla del Riu Fei[1] i els mujong, sota direcció de Tx'uei, que havia servit a les ordres de Fu Kien, es va revoltar i es va apoderar de Hopei i el Shantung on va fundar una dinastia coneguda per dinastia dels Yen posteriors; un altre cap mujong també es va revoltar i va fundar un regne al Shansi conegut per dinastia dels Yen Occidentals (Si Yen). Finalment un altre general de Fu Kien, de nom Yao Tx'ang, probablement tibetà, es va apoderar del Shensi i part de Honan, i va fundar la dinastia dels Jin posteriors
- ↑ Peers, C. J.. Imperial Chinese Armies (1) 200 BC - AD 589 (en anglès). Osprey Publishing, 1995. ISBN 1-85532-514-4.
Previous Page Next Page
