Per a altres significats, vegeu «Dinastia Jin». |
Dades | |
---|---|
Tipus | estat xinès històric |
Història | |
Reemplaça | dinastia dels Jin anteriors (384) Liang posteriors (403) |
Creació | 384 (Gregorià) |
Data de dissolució o abolició | 417 (Gregorià) |
Reemplaçat per | dinastia Jin de l'Est (417) |
Governança corporativa | |
Part de | Setze Regnes |
Setze regnes |
---|
16 regnes |
Cheng Han |
Zhao anteriors (Han septentrionals) |
Zhao posteriors (Txao posteriors) |
Liang anteriors (Leang anteriors) |
Liang posteriors (Leang posteriors) |
Liang occidentals (Leang occidentals) |
Liang septentrionals (Leang septentrionals) |
Liang meridionals (Leang meridionals) |
Qin anteriors (Jin anteriors) |
Qin posteriors (Jin posteriors) |
Qin occidentals (Jin occidentals) |
Yan anteriors (Yen anteriors) |
Yan posteriors (Yen posteriors) |
Yan septentrionals (Yen septentrionals) |
Yan meridionals (Yen meridionals) |
Xia |
No inclosos en els 16 regnes |
Ran Wei |
Qiao Zong (Shu occidentals) |
Yan occidentals (Yen occidentals) |
Duan |
Yuwen |
Chouchi |
Wei (Dingling) |
Dai |
Huan Chu (Huan Xuan) |
La dinastia dels Jin posteriors (T'sin posteriors o Heou Tsin, modern Qin posteriors) fou un govern establert al nord de la Xina al segle iv.
El 383 el sobirà Fu Kien de la dinastia dels Jin anteriors va patir una greu derrota quan va atacar a l'imperi xinès del sud, a la vora del riu Huau-ho. Llavors els mujong es van revoltar i van formar dos dinasties: la dinastia dels Yen posteriors i la dinastia dels Yen Occidentals.
Un general de Fu Kien, de nom Yao Chang, probablement tibetà, es va apoderar del Shensi i part del Honan, i va fundar la dinastia dels Jin posteriors que va durar del 384 al 417 i va tenir per capital Txangngan (en aquell moment anomenada King-txao) que cauria a mans de la Dinastia Jin en 417.[1]