Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image


Dinastia dels Jin posteriors

Per a altres significats, vegeu «Dinastia Jin».
Infotaula d'organitzacióDinastia dels Jin posteriors
Dades
Tipusestat xinès històric Modifica el valor a Wikidata
Història
Reemplaçadinastia dels Jin anteriors (384)
Liang posteriors (403) Modifica el valor a Wikidata
Creació384 (Gregorià)
Data de dissolució o abolició417 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perdinastia Jin de l'Est (417) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Part deSetze Regnes Modifica el valor a Wikidata
Setze regnes
16 regnes
Cheng Han
Zhao anteriors (Han septentrionals)
Zhao posteriors (Txao posteriors)
Liang anteriors (Leang anteriors)
Liang posteriors (Leang posteriors)
Liang occidentals (Leang occidentals)
Liang septentrionals (Leang septentrionals)
Liang meridionals (Leang meridionals)
Qin anteriors (Jin anteriors)
Qin posteriors (Jin posteriors)
Qin occidentals (Jin occidentals)
Yan anteriors (Yen anteriors)
Yan posteriors (Yen posteriors)
Yan septentrionals (Yen septentrionals)
Yan meridionals (Yen meridionals)
Xia
No inclosos
en els 16 regnes
Ran Wei
Qiao Zong (Shu occidentals)
Yan occidentals (Yen occidentals)
Duan
Yuwen
Chouchi
Wei (Dingling)
Dai
Huan Chu (Huan Xuan)

La dinastia dels Jin posteriors (T'sin posteriors o Heou Tsin, modern Qin posteriors) fou un govern establert al nord de la Xina al segle iv.

El 383 el sobirà Fu Kien de la dinastia dels Jin anteriors va patir una greu derrota quan va atacar a l'imperi xinès del sud, a la vora del riu Huau-ho. Llavors els mujong es van revoltar i van formar dos dinasties: la dinastia dels Yen posteriors i la dinastia dels Yen Occidentals.

Un general de Fu Kien, de nom Yao Chang, probablement tibetà, es va apoderar del Shensi i part del Honan, i va fundar la dinastia dels Jin posteriors que va durar del 384 al 417 i va tenir per capital Txangngan (en aquell moment anomenada King-txao) que cauria a mans de la Dinastia Jin en 417.[1]

  1. Xiong, Victor Cunrui. Historical Dictionary of Medieval China (en anglès). Rowman & Littlefield, 2009, p. 417. ISBN 9780810860537. 

Previous Page Next Page






Късна Цин Bulgarian Spätere Qin German Later Qin English Qin postérieur French Heu-Chhîn HAK Kasniji Qin Croatian 後秦 Japanese 후진 (오호 십육국) Korean Хожуу Цинь MN Senere Qin NB

Responsive image

Responsive image