Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Doctrina del descobriment
| Part d’una sèrie sobre |
| drets dels pobles indígenes |
|---|
 |
| Drets |
| Organitzacions governamentals |
| ONGs i grups polítics |
| Qüestions |
| Representació legal |
| Categoria |
La doctrina del desenvolupament és un concepte del dret internacional així com dels drets dels pobles indígenes que consisteix en la doctrina usada pels colonitzadors europeus respecte les terres «descobertes» durant les seves exploracions per justificar l'apropiació de territoris i l'exercici del domini sobre els pobles indígenes de les regions d'Amèrica, l'Àsia i l'Àfrica.
Aquesta doctrina va ser exposada per primer cop als Estats Units l'any 1823 en el judici Johnson v. M'Intosh, en què el jutge John Marshall del Tribunal Suprem dels Estats Units,[1] va exposar la idea que els exploradors vinguts d'Europa, per tal de prendre possessió de les terres fins llavors desconegudes per ells atorgant a canvi als seus habitants autòctons «la civilització i el cristianisme», va ser necessari establir un principi que justifiqués tal dret d'apropiació. Aquest principi va ser «que el descobriment, dut a terme a través dels súbdits d'un govern o d'aquell sota l'autoritat del qual fou realitzat, li concedia un dret respecte la resta del governs europeus, que podria consumar-se a través de la possessió.»[2]
- ↑ Pistor, Katharina. El codi del capital: Com la llei crea riquesa i desigualtat. Edicions Saldonar, 2023-04-03, p. 58. ISBN 978-84-19571-13-7.
- ↑ Johnson v. M’Intosh, 21 U.S. 543 (1823). 5 L.Ed. 681, 8 Wheat. 543. A través de la página de la Universidad de Tulsa. «This principle was, that discovery gave title to the government by whose subjects, or by whose authority, it was made, against all other European governments, which title might be consummated by possession.»
Previous Page Next Page
