Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Edda prosaica
(en) Prose Edda  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | obra literària i artefacte cultural nòrdic |
| Fitxa | |
| Autor | Snorri Sturluson |
| Llengua | norrè i islandès antic |
| Publicació | Islàndia i Estat liure d'Islàndia |
| Creació | 1225 |
| Format per | Gylfaginning Skáldskaparmál Háttatal (en)  |
| Dades i xifres | |
| Gènere | poesia i mitologia nòrdica |
| Sèrie | |
| Part de | Edda i eddic poems (en) |
  | |
Edda o Edda en prosa és una de les obres de Snorri Sturluson, composta vers el 1220.[1] També és designada amb els noms d'Edda recent i Edda de Snorri, per a distingir-la de l'Edda poètica (també: Edda antiga i Edda del Sæmund), una obra anònima que no porta pas títol. L'Edda de Snorri és una de les fonts més vastes per al nostre coneixement de la mitologia norrena.[2]
L'obra consta de les següents parts: -el pròleg en prosa, -la Gylfaginning o Entabanament de Gylfi, que constitueix la part principal de l'obra i que ens ofereix un resum didàctic de la mitologia norrena, -els Skáldskaparmál o Art poètica, que ens ofereix una art poètica de la poesia escàldica, una teoria i pràctica dels kenningar i una llista de sinònims poètics (heiti), -el háttatal o índex de formes mètriques, amb un extens comentari de Snorri, -el Skáldatal o índex d'escaldes, que ens dona un índex dels noms dels principals escaldes. El Skáldatal només està contingut en un dels manuscrits de l'Edda, el DG 11.[3]
L'Edda en prosa va romandre força desconeguda fora d'Islàndia fins a la publicació de l'Edda Islandorum el 1665.[4]
- ↑ «Edda». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 15 juny 2024].
- ↑ Machan, Tim William «Snorri’s Edda , Mythology, and Anglo-Saxon Studies» (en anglès). Modern Philology, 113, 3, 01-02-2016, pàg. 295–309. DOI: 10.1086/683494. ISSN: 0026-8232.
- ↑ Cipolla, Maria Adele. «A Legendary Ancestry for Poets: Skáldatal in Heimskringla and Edda Manuscripts» p. 67-89. Filologia germanica-Germanic Philology, 2012. [Consulta: 16 juny 2024].
- ↑ Gunnlaugsson, Gylfi. «Norse Myths, Nordic Identities: The Divergent Case of Icelandic Romanticism». A: Simon Halik (editor). Northern Myths, Modern Identities, (en anglès). Brill, 2019-04-30, p. 73–86. ISBN 978-90-04-39843-6.
Previous Page Next Page
