Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Els cinc bons emperadors
Els cinc bons emperadors van ser els governants romans Nerva, Trajà, Hadrià, Antoní Pius, i Marc Aureli.[1] El terme, encunyat per Nicolau Maquiavel, es basa en fet que les decisions encertades d'aquests emperadors van donar estabilitat a l'imperi durant els anys que van estar al poder. Segons Cassius Dio, el règim dictatorial de Còmmode, seguit per l'any dels cinc emperadors i posteriorment l'anomenada crisi del segle III en què van regnar 26 emperadors en 50 anys,[2] marcaran el descens "des d'un regne d'or a un de ferro i òxid", acabant amb el període d'esplendor anomenat Pax Romana.
També són coneguts com a emperadors adoptius, ja que no eren fills biològics un dels altres, sinó que per esdevenir emperadors foren adoptats per les seves qualitats.
- ↑ McKay, John P.; Hill, Bennett D.; Buckler, John; Ebrey, Patricia B.; & Beck, Roger B.. «v–vi». A: A History of World Societies (en anglès). 7a ed.. Boston: Houghton Mifflin Company, 2007. ISBN 978-0-618-61093-8.
- ↑ Rosen, William. El fin del imperio romano/ Justinian's Flea: La primera gran peste de la era global/ Plague, Empire and the Birth of Europe (en castellà). Grupo Planeta (GBS), 2008-11, p. 41. ISBN 978-84-493-2179-5.
Previous Page Next Page
