L'emprenedoria és el procés de dissenyar, llançar i administrar un nou negoci, que comença amb una petita empresa o empresa emergent, oferint al mercat un producte, servei o procés diferenciat. Ha estat definit com “La capacitat i voluntat de desenvolupar i administrar l'obertura d'un nou negoci, juntament amb els riscos que això implica, per tal de generar guanys”.[1]
A causa dels grans riscos de llançar una empresa, una part significativa d'aquests negocis han de tancar a causa de "manca de finançament, males decisions de negoci, crisi econòmica o per manca de demanda al mercat", s'ha associat la figura de l'emprenedor amb aquell que iniciar una nova activitat empresarial.[2][3] A la dècada 2000-2010, però, la definició d'"emprenedoria" es va ajustar per explicar com alguns individus (o equips) identifiquen oportunitats, les avaluen com a viables i decideixen explotar-les,[4] i s'usen aquestes oportunitats per desenvolupar nous productes o serveis, obrir noves empreses o fins i tot indústries.[5]
En el context de l’economia, el terme emprenedoria s’utilitza per referir-se a una entitat que té la capacitat de traduir invencions o tecnologies en productes i serveis.[6] En aquest sentit, l’emprenedoria descriu activitats tant de les empreses establertes com de les noves empreses.
L'emprenedoria és duta a terme per les persones emprenedores; actualment s'entén que han de comptar amb un conjunt d'habilitats i destreses com són la creativitat, el lideratge, el treball en equip, la innovació, la presa de decisions.[7]