Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Enciam
Lactuca sativa  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | enciam iceberg, lletuga, Lactuca sativa var. capitata i Lactuca sativa var. crispa |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Tribu | Cichorieae |
| Gènere | Lactuca |
| Espècie | Lactuca sativa L., 1753 |
| Nomenclatura | |
| Significat | ‘Enciam satiu’ |
.svg){kind=icon}
L'enciam (Lactuca sativa) és una planta herbàcia anual de la família de les compostes com el gira-sol o la carxofa. Sovint es conrea com una verdura de fulla, però també per la seva tija i les llavors. L'enciam va ser conreat per primera vegada pels antics egipcis, que passaren d'utilitzar les llavors del que era una mala herba per a fer oli, a conrear-la per les seves fulles. L'enciam es va estendre als grecs i romans, d'on prové el nom de lletuga. Des del voltant de l'any 50 dC apareixen descripcions de diversos tipus i apareix freqüentment a escrits medievals com els herbaris medievals. Del segle xvi al xviii es van desenvolupar diverses varietats biològiques a Europa i des de mitjan segle xviii és habitual als horts. Europa i Amèrica del Nord van dominar inicialment el mercat de l'enciam, però a final de la dècada de 1900 el consum s'havia estès per tot el món.
Generalment creix en condicions adverses i es conrea amb facilitat, tot i que requereix temperatures relativament baixes per evitar que la floració vagi massa ràpida. L'enciam es pot patir plagues d'insectes, i malalties fúngiques i bacterianes. Fàcilment es poden fer híbrids amb altres espècies del gènere Lactuca. Tot i que això es pot convertir en un problema per als que volen salvar les llavors, els biòlegs han ampliat el patrimoni genètic de les varietats d'enciam de cultiu. La producció mundial d'enciam i xicoia va arribar als 23,6 milions de tones l'any 2010, més de la meitat procedent de la Xina.
L'enciam s'utilitza sovint per fer amanides, tot i que també se'n poden fer sopes, entrepans i farcells; i, fins i tot, es pot fer a la brasa.[1] Una de les varietats, l'enciam espàrrec, popular a la Xina, es conrea per les seves tiges, que es mengen tant crues com cuites. L'enciam és una bona font de vitamina A i potassi, així com una font menor d'altres vitamines i nutrients. Malgrat les seves propietats beneficioses, també pot ser una font de brots bacterians, virals i parasitaris per l'ésser humà, com ara Escherichia coli i salmonel·la. A més del seu ús principal com a fulla verda per a menjar, durant segles, el seu consum també ha tingut un significat religiós i medicinal.
- ↑ Hugh Fearnley-Whittingstall. «Grilled lettuce with goats' cheese». BBC. Arxivat de l'original el 2013-07-17. [Consulta: 17 maig 2013].
Previous Page Next Page
