Enharmonia

Un so és enharmònic d'un altre quan l'interval que formen és mínim (menys d'un semitó), però tenen dues denominacions diferents i, per tant, fan funcions diferents en contextos també diferents. Així, per exemple, do i si sostingut són enharmònics.^[1]

Dos intervals també poden ser enharmònics si alguns dels sons que els configuren també ho són. Aquest seria el cas de la tercera augmentada do - mi sostingut, i la quarta justa do - fa.