Ernest Reyer

Ernest Reyer

Biografia
Naixement	(es) Ernest rey Rodríguez de Guzmán 1r desembre 1823 Marsella (França)
Mort	15 gener 1909 (85 anys) Lo Lavandor (França)
Sepultura	Cementiri Saint-Pierre (Marsella)
Bibliotecari Académie Royale de Musique
Inspector general of the Public Instruction (en)
Dades personals
Altres noms	Ernest Reyer
Formació	Lycée Thiers Conservatoire à rayonnement régional de Marseille (en)
Activitat
Ocupació	compositor, crític musical
Membre de	Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France (1876–)
Gènere	Òpera
Moviment	Música clàssica
Professors	Louise Farrenc
Obra
Obres destacables (segle XIX) Sigurd (segle XIX) Salammbô
Família
Parents	Louise Farrenc, tia Aristide Farrenc, oncle
Premis
(22 juliol 1906)  Gran Creu de la Legió d'Honor (1862)  Orde de l'Àguila Roja
Signatura

Ernest Reyer (Marsella, 1 de desembre de 1823 - Lo Lavandor, 16 de gener de 1909) fou un compositor francès.

Als setze anys ingressà en l'administració pública, en contra de la seva voluntat, i fou destinat a Algèria, on hi va romandre un cert temps, al seu retorn aprengué música amb una tia carnal seva, pianista de talent però amb poca ciència musical per a satisfer les ànsies de saber del jove Ernest. Desgraciadament no tingué cap altre mestre, i les seves obres, àdhuc les més notables, es ressentiren d'algunes llacunes de la seva educació musical.

El 1850 feu cantar la seva oda simfònica amb cors Sélam, amb text de Théophile Gautier, i el 1854 estrena la seva primera òpera Maître Wolfram, que fou molt ben acollida, així com les següents, però a partir del 1871 començà per a Reyer una època de desgràcies i les portes de tots els teatres lírics de França es tancaren per a ell, veient-se obligat a estrenar les seves millors òperes a Brussel·les, i només l'èxit aconseguit obligà l'empresa de l'Òpera de París a admetre les partitures del ja veterà compositor, que succeí a David en l'Acadèmia de Belles Arts i en Berlioz en la crítica musical del Journal des Débats.

A més de les obres citades va compondre:

• Sakountala, ball (1858)
• La Statue, òpera (1861)
• Erostrate, òpera (Baden, 1862)
• Sigurd, òpera (1884), en aquesta obra el dia de l'estrena debutà la cantant francesa Rose-Lucille Meuniez de Caron.^[1]
• Salambô, òpera (1890)

Totes impregnades d'un profund sabor wagnerià. A més va compondre l'escena dramàtica Madeleine du désert, els cors a 4 veus Himne du Rhin; Les buveurs, Chant du paisans, Les assiégés, etc. Finalment, col·laborà en la Revue Française, La Presse, Moniteur, etc. i publicà un volum titulat Notes de musique (París, 1875).