Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Erwin Piscator
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 17 desembre 1893  Greifenstein (Alemanya) | ||
| Mort | 30 març 1966 (72 anys) Starnberg (Alemanya) | ||
| Sepultura | Cementiri forestal de Zehlendorf | ||
| Nacionalitat | Alemanya | ||
| Formació | Gymnasium Philippinum Marburg (en)  | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | París Nova York | ||
| Ocupació | director teatral, pedagog teatral | ||
| Partit | Partit Comunista d'Alemanya | ||
| Gènere | teatre | ||
| Professors | Artur Kutscher | ||
| Alumnes | Bert van der Linden, Tennessee Williams i Marlon Brando | ||
| Carrera militar | |||
| Conflicte | Primera Guerra Mundial | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Maria Ley-Piscator (1937–) | ||
| Cronologia | |||
| març 1933-octubre 1933 | crema de llibres a l'Alemanya nazi
| ||
| Premis | |||
Signatura  | |||
| Lloc web | erwin-piscator.de | ||
    | |||
Erwin Friedrich Max Piscator (Ulm, avui part de Greifenstein (Hessen), 1893 - Starnberg, 1966) fou un director, gestor i pedagog de teatre alemany. Piscator va ser un avantguardista molt influent del període de la República de Weimar que va fer possible que el teatre funcionés com a tribunal polític a través de les noves possibilitats de la tècnica escenogràfica. Amb ajuda d'arranjaments complexos del cinema documental, de projeccions d'imatges, panells mòbils i cadires de rodes comentava l'actualitat teatral i ampliava l'escena cap al panorama èpic.
El teatre polític desenvolupat als Piscator-Bühnen de la República de Weimar va assolir gran ressonància i motivà els seus contemporanis respecte de la demarcació del director d'una estètica escènica d'allò purament bell cap a una ponderació dels contrastos. Les posades en escena de Piscator van influenciar la teoria teatral de Bertolt Brecht, qui deu el seu Teatre Èpic a les ensenyances de Piscator.[1]
Després d'un llarg període d'emigració a la Unió Soviètica, França i als Estats Units, Piscator va retrobar la sintonia amb el temps durant els anys cinquanta i seixanta a la República Federal Alemanya amb la posada en escena de peces contemporànies al passat nacional-socialista. Amb això inaugurà una fase del teatre documental i de la memòria que dugué cap a un debat social sobre la política històrica a diferents nivells.
- ↑ Thöne, Martina. Zwischen Utopie und Wirklichkeit. Das dramatische Werk von Alfons Paquet (en alemany). Frankfurt am Main: Peter Lang, 2005, p. 318.
Previous Page Next Page
