Biografia | |
---|---|
Naixement | 17 desembre 1893 Greifenstein (Alemanya) |
Mort | 30 març 1966 (72 anys) Starnberg (Alemanya) |
Sepultura | Cementiri forestal de Zehlendorf |
Nacionalitat | Alemanya |
Formació | Gymnasium Philippinum Marburg (en) |
Activitat | |
Lloc de treball | París Nova York |
Ocupació | director teatral, pedagog teatral |
Partit | Partit Comunista d'Alemanya |
Gènere | teatre |
Professors | Artur Kutscher |
Alumnes | Bert van der Linden, Tennessee Williams i Marlon Brando |
Carrera militar | |
Conflicte | Primera Guerra Mundial |
Família | |
Cònjuge | Maria Ley-Piscator (1937–) |
Cronologia | |
març 1933-octubre 1933 | crema de llibres a l'Alemanya nazi |
Premis | |
Lloc web | erwin-piscator.de |
|
Erwin Friedrich Max Piscator (Ulm, avui part de Greifenstein (Hessen), 1893 - Starnberg, 1966) fou un director, gestor i pedagog de teatre alemany. Piscator va ser un avantguardista molt influent del període de la República de Weimar que va fer possible que el teatre funcionés com a tribunal polític a través de les noves possibilitats de la tècnica escenogràfica. Amb ajuda d'arranjaments complexos del cinema documental, de projeccions d'imatges, panells mòbils i cadires de rodes comentava l'actualitat teatral i ampliava l'escena cap al panorama èpic.
El teatre polític desenvolupat als Piscator-Bühnen de la República de Weimar va assolir gran ressonància i motivà els seus contemporanis respecte de la demarcació del director d'una estètica escènica d'allò purament bell cap a una ponderació dels contrastos. Les posades en escena de Piscator van influenciar la teoria teatral de Bertolt Brecht, qui deu el seu Teatre Èpic a les ensenyances de Piscator.[1]
Després d'un llarg període d'emigració a la Unió Soviètica, França i als Estats Units, Piscator va retrobar la sintonia amb el temps durant els anys cinquanta i seixanta a la República Federal Alemanya amb la posada en escena de peces contemporànies al passat nacional-socialista. Amb això inaugurà una fase del teatre documental i de la memòria que dugué cap a un debat social sobre la política històrica a diferents nivells.