Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Escopolamina
 | |
| Malaltia objecte | disenteria, parkinsonisme postencefalític, rinitis no al·lèrgica, malaltia del còlon, diverticulitis, paràlisi facial, iridociclitis i cinetosi  |
|---|---|
| Dades clíniques | |
| Risc per l'embaràs | categoria B2 per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA |
| Grup farmacològic | LSM-4015 (en)  |
| Codi ATC | S01FA02, A04AD01 i N05CM05 |
| Dades químiques i físiques | |
| Fórmula | C17H21NO4 |
| Massa molecular | 303,1471 Da |
| Identificadors | |
| Número CAS | 51-34-3 |
| PubChem (SID) | 153311 |
| IUPHAR/BPS | 330 |
| DrugBank | DB00747 |
| ChemSpider | 10194106 |
| UNII | DL48G20X8X |
| KEGG | D00138 |
| ChEBI | 16794 |
| ChEMBL | CHEMBL569713 |
| AEPQ | 100.000.083 |
L'escopolamina, també coneguda com a hioscina (nom que se li va donar al descobrir-la) i, popularment en les regions hispanoamericanes, com a burundanga,[1] és un alcaloide tropànic que pot usar-se com antimuscarínic i es troba com a metabòlit secundari de plantes en la família de les solanàcies com el jusquiam,[2] l'estramoni (Datura stramonium i altres espècies), l'escopolia (Scopolia carniolica), la mandràgora (Mandragora autumnalis), la brugmànsia (Brugmansia candida) i altres plantes dels mateixos gèneres. És una substància afí a la atropina que es troba a la belladona (Atropa belladonna).[1] L'escopolamina és una droga altament tòxica i s'hauria d'utilitzar en dosis minúscules; per exemple, en la profilaxi de la cinetosi (marejos vehiculars), s'usen dosis transdèrmiques que no superen els 330 mg diaris. Una sobredosi d'escopolamina pot causar deliri, i altres psicosis, paràlisi, estupor i la mort.
Va ser aïllada per primera vegada pel científic alemany Albert Ladenburg en 1880.
L'escopolamina o hioscina, és un alcaloide tropànic que es troba com a metabòlit secundari de plantes en la família de les solanàcies com Hyoscyamus albus, Datura stramonium, Mandragora autumnalis, Brugmansia candida i altres plantes d'aquest últim gènere.
L'escopolamina o burundanga exerceix el seu efecte actuant com a antagonista competitiu als receptors d'acetilcolina muscarínica, específicament els receptors M1; per tant, es classifica com a droga anticolinèrgica i antimuscarínica.[3]
- ↑ 1,0 1,1 Téllez Rodríguez, Nelson Ricardo. Medicina forense: manual integrado (en castellà). Univ. Nacional de Colombia, 2002, p. 435. ISBN 9789587012446.
- ↑ «SCOPOLAMINE». toxicology Data Network, CASRN: 51-34-3, 11-04-2008 [Consulta: 14 març 2016].
- ↑ WHO Model List of Essential Medicines,
Previous Page Next Page
