Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Espermina
 | |
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 202,216 Da |
| Trobat en el tàxon | trompetes, jacint d'aigua, Datura candida, Pomera comuna, Pomera, Arabidopsis thaliana, Lyallia kerguelensis, veça, Antheraea yamamai, civada, Brasenia schreberi, Canavalia gladiata, cigró, Galleria mellonella, soia, Heliotropium angiospermum, Heliotropium indicum, Hydrilla verticillata, Hydrocharis morsus-ranae, guixera, Nicotiana alata, Nuphar japonica, Peucedanum palustre, Picea glauca, Pisum sativum, Pseudomonas, Psophocarpus tetragonolobus, Thermus thermophilus, Castanya d'aigua, Utricularia intermedia, Daphnia magna, ésser humà, Cyanidium caldarium, tabaquera, fava, Caenorhabditis elegans, espinac, Llobí i Wisteria floribunda
|
| Rol | metabòlit primari |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₁₀H₂₆N₄ |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Punt de fusió | 29 ℃ |
L'espermina és una poliamina implicada en el metabolisme cel·lular de totes les cèl·lules eucariotes. El precursor de la síntesi d'espermina és l'aminoàcid ornitina. Es troba en una gran varietat d'organismes i teixits i és un factor de creixement essencial per alguns bacteris. Es troba com a policatió a pH fisiològic. L'espermina s'associa amb els àcids nucleics i es creu que estabilitza l'estructura helical, en particular, en el cas dels virus.
Els cristalls de fosfat d'espermina van ser descrits per primera vegada l'any 1678, en el semen humà, per Antonie van Leeuwenhoek.[1] El nom spermin van ser utilitzats per primera vegada pels químics alemanys Albert Ladenburg i John Jacob Abel l'any 1888,[2] i l'estructura correcta de l'espermina no va ser finalment establerta fins a l'any 1926, simultàniament a Anglaterra (per Dudley, Rosenheim, i Starling)[3] i Alemanya (per Wrede et al.).[4]
Aquest compost està documentat com el que principalment contribueix a l'olor característica del semen.
- ↑ Leeuwenhoek, A. van (1678) Observationes D. Anthonii Leeuwenhoek, de natis e semine genitali animalculis. Letter dated November 1677. Philos. Trans. Roy. Soc. London, 12,1040-1043.
- ↑ Ladenburg A., Abel J. (1888) Über das Aethylenimin (Spermin?). Ber. Dtsch. chem. Ges. 21: 758-766
- ↑ «Dudley H. W., Rosenheim O., Starling W. W. (1926) The chemical constitution of spermine. III.Structure and synthesis. Biochemical Journal 20(5): 1082-1094». Arxivat de l'original el 2020-05-29. [Consulta: 28 abril 2016].
- ↑ Wrede F. (1925) Über die aus menschlichem Sperma isolierte Base Spermin. Dtsch. Med. Wochenschr. 51: 24
Previous Page Next Page
