Pàgina del manuscrit | |
Tipus | sàtira i obra literària |
---|---|
Autor | Jaume Roig |
Llengua | valencià |
Publicació | Espanya, 1460 |
Gènere | novel·la |
Espill és una novel·la en versos, del metge valencià Jaume Roig, escrita segons la tradició d'estudis al voltant del 1460, el mateix any que Joanot Martorell va començar a escriure el seu Tirant lo Blanc. També és coneguda amb els títols Llibre de consells i Llibre de les dones.[1]
Seguint la tradició narrativa romànica, l'Espill consta de 16.247 versos de quatre síl·labes, que rimen de dos en dos. Només se'n conserva un manuscrit, tot i que durant el segle xvi fou imprès tres vegades, la qual cosa prova el seu èxit. És una obra de temàtica misògina de l'edat mitjana que rau en la tradició cristiana de Pau de Tars i Agustí d'Hipona, una llarga diatriba contra les dones, que són totes vils, tret d'Isabel Pellicer (l'esposa real de Jaume Roig) i la Mare de Déu. Com molts autors, reelabora amb maduresa i originalitat materials literaris precedents[2] i en exagerar la misogínia cap a la sàtira, posa un mirall als lectors.
La datació de l'obra ha sigut contundentment qüestionada per Josep Guia d'acord amb els manlleus de l'Espill a obres publicades fins al 1479, data d'aparició del primer volum de la traducció de Lo Cartoixà a càrrec de Joan Roïs de Corella.[3] No obstant això, els estudis més recents (2019), el daten en el període comprès entre 1463 i 1467.[4] La persona loquens, que s'identifica com a Jaume Roig, s'adreça a Baltasar Bou, nebot segon seu (fill de la seua cosina germana Úrsula Pérez, i Guerau Bou),[5] per explicar-li com l'han maltractat les dones al llarg de la seua