Estabilitat exponencial

Equacions diferencials
Història de les equacions diferencials Cronologia de les equacions diferencials
Àmbits Ciències Naturals  · Enginyeria Astronomia  · Física  · Química  · Biologia  · Geologia Matemàtiques Aplicades Mecànica dels medis continus  · Teoria del caos  · Dinàmica de sistemes Ciències Socials Economia  · Dinàmica de poblacions
Classificació Tipus Ordinària  · En derivades parcials  · Diferencial-Algebraica
Conceptes generals Teorema de Picard-Lindelöf  · Wronskià  · Retrat de fase  · Espai de fases Estabilitat: asimptòtica / exponencial / de Lyapunov Taxa de convergència  · Integració numèrica  · Delta de Dirac
Mètodes de resolució Mètode de les característiques  · Mètode d'Euler  · Diferències finites  · Elements finits  · Volums finits  · Mètode de Galerkin  · Factor d'integració  · Transformada integral  · Teoria de la pertorbació  · Runge-Kutta  · Separació de variables  · Coeficient indeterminats
Científics Isaac Newton  · Leonhard Euler  · Émile Picard  · Józef Maria Hoene-Wroński  · Ernst Lindelöf  · Rudolf Lipschitz  · Augustin-Louis Cauchy  · John Crank  · Phyllis Nicolson  · Carle David Tolmé Runge  · Martin Wilhelm Kutta

En la teoria del control, un sistema lineal continu invariant en el temps (LTI) és exponencialment estable si i només si el sistema té valors propis (és a dir, els pols dels sistemes d'entrada a sortida) amb parts reals estrictament negatives. (és a dir, a la meitat esquerra del pla complex).^[1] Un sistema LTI d'entrada a sortida de temps discret és exponencialment estable si i només si els pols de la seva funció de transferència es troben estrictament dins del cercle unitari centrat en l'origen del pla complex. Els sistemes que no són LTI són exponencialment estables si la seva convergència està limitada per la decadència exponencial. L'estabilitat exponencial és una forma d'estabilitat asimptòtica, vàlida per a sistemes dinàmics més generals.^[2]