Estil Tudor

L'estil Tudor en arquitectura és el desenvolupament final de l'arquitectura medieval durant el període Tudor (1485–1603) i a més estava dirigit per la classe conservadora. Va seguir el Perpendicular style. L'estil Tudor manté el seu antic gust anglès en molts colleges d'Oxford i Cambridge.^[1]

L'arc de quatre centres, actualment conegut com a arc Tudor, és una de les seves característiques: algunes de les finestres més belles anomenades oriel window pertanyen a aquest període; les motllures són més naturalistes.

Principals exemples d'aquest estil arquitectònic en edificis religiosos:

• Capella de Westminster (1503)
• King's College Chapel, Cambridge
• St. George's Chapel, Castell de Windsor
• la Old schools a Oxford.

Edificis civils:

• Eltham Palace, Kent
• Oxburgh Hall, Norfolk
• Owlpen Manor, Gloucestershire
• King's College, Aberdeen
• Layer Marney Tower, Essex
• East Barsham Manor, Norfolk
• Fords Hospital, Coventry.
• Compton Wynyates
• Hampton Court Palace
• Montacute House (tardo Tudor)
• Wollaton Hall, Nottinghamshire (tardo Tudor)
• Old Market Hall, Shrewsbury
• Hunsdon House, Hertfordshire

També es troba l'estil Tudor a Escòcia, com és el cas del King's College a Aberdeen.

Al segle xix es va combinar els estils Tudor i l'Elisabettiana.