Estil arcaic

El període arcaic o estil arcaic és l'estil predominant a l'art de l'antiga Grècia des del segle vii aC, a la fi del període de formació, fins a la meitat del segle v aC, quan és substituït per l'estil sever. Aquest estil està inspirat en l'egipci. Utilitza colors molts vius, les representacions són naturalistes i idealitzades alhora, els temes inclouen humans i figures vegetals i animals, reals i imaginaris. Les escultures són en marbre o fusta, policromades, i les que representen figures humanes es mostren hieràtiques, amb un peu avançat i amb un "somriure arcaic" característic.^[1]

De l'escultura d'aquesta època destaquen les cores i els curos. També hi ha escultures d'aristòcrates i de déus, i algunes d'aquestes darreres s'usen per al culte religiós. A excepció dels curos, totes estan ricament vestides, amb túniques que els arriben fins als peus, i porten pentinats elaborats i joies. En el cas dels déus dels temples, les joies i vestimentes que porten són de veritat, i a més van canviant de tant en tant. La nuesa femenina no s'esculpeix encara al segle vi aC.^[1]