Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Estret de Smith
| ||||
| Tipus | estret curs d'aigua  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Thomas Smythe | |||
| Part de | estret de Nares | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Nunavut (Canadà) | |||
| ||||
| Connecta amb | mar de Lincoln badia de Baffin | |||
| Característiques | ||||
| Dimensió | 50 ( ) × 50 ( ) km | |||
| Història | ||||
| Cronologia | ||||
| 1616 | primera exploració, ⇒ Robert Bylot, William Baffin | |||
| 1852 | primera navegació, ⇒ Edward Augustus Inglefield | |||
| 1853 | primera navegació: creuament, ⇒ Elisha Kent Kane | |||
L'estret de Smith (en anglès Smith sound) és un curt i ampli estret de mar localitzat a l'Àrtida, entre Groenlàndia i l'illa d'Ellesmere, la més septentrional de les illes de l'Arxipèlag Àrtic Canadenc. És el primer dels trams de l'estret de Nares,[1] un estret que uneix la badia de Baffin, al sud, amb el mar de Lincoln (un dels braços de l'oceà Àrtic), al nord. El segueix, en direcció nord, la conca Kane.
L'estret, i totes les aigües properes, romanen congelades generalment gairebé tot l'any i els pocs dies que estan lliures de gel són perilloses per a la navegació.
- ↑ L'Organització Hidrogràfica Internacional ("International Hydrographic Organization», IHO), en la seva publicació Limits of oceans and seas (3a edició de 1953) considera que l'estret de Nares forma part de badia de Baffin (identificat amb el núm. 14A), el límit nord assenyala com: «una línia de cap Sheridan, terra de Grant (82° 35′ N, 60° 45′ O) a cap Bryant (Groenlàndia)».
Previous Page Next Page
