Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Eugeni de Savoia
.png)
Eugeni de Savoia-Soissons (París, 18 d'octubre de 1663 - Viena, 21 d'abril de 1736) fou príncep de Savoia-Carignano. Va ser un mecenes, humanista i brillant general al servei de l'Arxiducat d'Àustria.[1]
Nascut a París, Eugeni, després d'abandonar els seus estudis eclesiàstics, es va educar a la cort del rei Lluís XIV de França. Basant-se en el costum que els fills més joves de les famílies nobles estaven destinats al sacerdoci, el príncep es va preparar inicialment per a una carrera de clergat, però als 19 anys ja s'havia decidit a una carrera militar. A causa del seu pobre físic i port, i potser a causa d'un escàndol que implicava la seva mare Olympe, va ser rebutjat per Lluís XIV per servir a l'exèrcit francès. Eugeni es va traslladar a Àustria i va transferir la seva lleialtat al Sacre Imperi Romanogermànic.
En una carrera de sis dècades, Eugeni va servir a tres emperadors del Sacre Imperi: Leopold I, Josep I i Carles VI. Les seves primeres experiències de batalla van ser en batalles controla els otomans a la Setge de Viena el 1683 i la posterior Gran Guerra Turca, abans de servir durant la Guerra dels Nou Anys, en la qual va lluitar al costat del seu cosí, el duc de Savoia. La fama del príncep es va assegurar amb la seva decisiva victòria contra els otomans a la Batalla de Senta el 1697, la qual cosa li va valer la fama a tot Europa. Eugeni va millorar la seva posició durant la Guerra de Successió Espanyola, on la seva associació amb el Duc de Marlborough va aconseguir victòries contra els francesos als camps de la Blenheim (1704), Oudenaarde (1708) i Malplaquet (1709); va obtenir més èxits en la guerra com a comandant imperial al nord d'Itàlia, sobretot durant el Setge de Torí (1706). El 1714, durant la negociació de la pau amb Felip V de Castella, va temptejar debades de fer respectar les constitucions catalanes.[2] Les renovades hostilitats contra els otomans a la Guerra austro-turca (1716-1718) van consolidar la seva reputació, amb victòries a les batalles de Petrovaradin (1716) i el trobada decisiva al Setge de Belgrad el 1717.
Al llarg de finals de la dècada de 1720, la influència i la diplomàcia hàbil d'Eugeni van aconseguir assegurar a l'emperador poderosos aliats en les seves lluites dinàstiques amb els poders de la Dinastia borbònica, però fràgil físicament i mentalment en els seus darrers anys, Eugene va gaudir de menys èxit com a comandant en cap de l'exèrcit durant el seu conflicte final, la Guerra de Successió de Polònia. No obstant això, a Àustria, la reputació d'Eugene segueix sent inigualable. Encara que les opinions difereixen pel que fa al seu caràcter, no hi ha disputa sobre els seus grans èxits: va ajudar a salvar l'Imperi dels Habsburg de la conquesta francesa; va trencar l'empenta cap a l'oest dels otomans, alliberant parts d'Europa després d'un segle i mig d'ocupació turca; i va ser un dels grans mecenes de les arts el llegat constructiu del qual encara avui es pot veure a Viena. Eugene va morir mentre dormia a casa seva el 21 d'abril de 1736, als 72 anys.
- ↑ «Eugeni de Savoia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesjas
Previous Page Next Page
