Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Evangeli Viu
| Tipus | obra escrita, text sagrat del maniqueisme i evangeli  |
|---|---|
| Autor | Mani |
| Llengua | siríac |
| Publicació | segle III |
| Creació | segle III |
L'evangeli Viu és un evangeli apòcrif que fou usat pels maniqueus. Les seves referències les tenim gràcies a Timoteu Presbíter en la seva obra De iis qui ad Eclesiam accedunt.[1]
Va ser un Evangeli del segle III evangeli gnòstic escrit pel Maniqueisme profeta Mani. Va ser escrit originalment en siríac i anomenat Evangelion (Classical Syriac: ܐܘܢܓܠܝܘܢ), del grec εὐαγγέλιον ( "bones notícies")[2] i va ser una de les set escriptures originals del maniqueisme. Es conserven diversos fragments al Còdex maniqueu de Colònia (descobert el 1969) i en fragments de manuscrits trobats a Turfan a partir de 1904.[3] Alguns fragments de manuscrits coptes recuperats a Fayyum semblen contenir una mena de comentari o homilia sobre l'evangeli.
L'erudit iranià Al-Biruni (973–després de 1050), que encara tenia accés al text complet en el moment d'escriure, va comentar que es tractava d'un "evangeli d'un tipus especial", a diferència de qualsevol dels evangelis de els cristians, i que els maniqueus insistien que el seu era l'únic evangeli veritable, i que els diversos evangelis dels cristians tergiversaven la veritat sobre el Messies.[4]
Hi ha una tendència en l'erudició històrica a confondre l'Evangeli Vivent de Mani amb una altra de les seves obres,[5] conegut com Ertenk o Ardhang/Arzhang (persa antic : artha-thanha , aproximadament "missatge de veritat") o El llibre d'imatges. L'Ardhang era de fet un llibre d'imatges,[6] amb el nom de Eikōn en grec i coptica . Aquest era un llibre que contenia il·lustracions per acompanyar i facilitar la comprensió de la cosmologia de Mani. Foci I de Constantinoble (o pseudo-Photius) comenta el text, dient que conté un relat falsificat d'alguns dels actes de Jesús,[7] mentre que Pere de Sicília insisteix que no contenia aquest material.[8]
- ↑ Constantinople, Timothée de. Gli scritti (en italià). Città Nuova, 1993. ISBN 9788831131070.
- ↑ G. Haloun i W.B. Henning, "El compendi de les doctrines i estils de l'ensenyament de Mani, el Buda de la Llum", Àsia Major, N. S. 3 (1952), 182-212, pàg. 205.
- ↑ Wilhelm Schneemelcher, Apòcrifs del Nou Testament : Evangelis i escrits relacionats, Westminster John Knox Press, 2a ed. 1990, 2003, ISBN 9780664227210, 404-409.
- ↑ Schneemelcher, Wilhelm (ed.); Wilson, Robert McLachan (traducció a l'anglès, 1991; 2003): Apòcrifs del Nou Testament: Evangelis i relacionats escrits. Cambridge: James Clark; Louisville, Kentucky: John Knox Press. Pàg. 406-411. (Enllaç i lloc web comprovats el 30-04-2012.)
- ↑ Schneemelcher, Wilhehelm (ed.); Wilson, Robert McLachan (traducció a l'anglès, 1991; 2003): Apòcrifs del Nou Testament: Evangelis i relacionats escrits. Cambridge: James Clark; Louisville, Kentucky: John Knox Press. Pàg. 409. (Enllaç i lloc web comprovats el 30-04-2012.)
- ↑ Skjærvø, Prods Oktor (2006): Una introducció al maniqueisme. Early Iranian Civilizations 103 ', p. 42. (Enllaç i lloc web comprovats el 30/04/2012.)
- ↑ Lardner, Nathaniel (1857): com/books?id=sKQTAAAAYAAJ&dq=Photius+Mani&pg=PA151 Les obres de Nathaniel Lardner en cinc volums, vol II. Londres: Thomas Hamilton, pàg. 151-157 (enllaç i lloc web comprovats el 30/04/2012.)
- ↑ Lardner, Nathaniel (1857): Les obres de Nathaniel Lardner en cinc volums, Vol II. Londres: Thomas Hamilton, pp 151-157 (Enllaç i lloc web comprovats el 30/04/2012.)
Previous Page Next Page
