F | |
---|---|
Caràcter | F (majúscula) Unicode: 0046 f (minúscula) Unicode: 0066 f (minúscula, Taula de caràcters Unicode) Unicode: FF46 Ⓕ (majúscula) Unicode: 24BB ⓕ (minúscula) Unicode: 24D5 🄕 (majúscula) Unicode: 1F115 ⒡ (minúscula) Unicode: 24A1 🅕 (majúscula) Unicode: 1F155 🅵 (majúscula) Unicode: 1F175 🄵 (majúscula) Unicode: 1F135 F (majúscula, Taula de caràcters Unicode) Unicode: FF26 |
Tipus | lletra de l'alfabet llatí i lletra consonant |
Part de | alfabet llatí, alfabet polonès, alfabet anglès, alfabet txec, alfabet de l'esperanto, alfabet bretó, alfabet romanès, alfabet eslovac, alfabet islandès, alfabet turc, alfabet italià, alfabet francès, alfabet finès, Alfabet africà de referència, Alfabet internacional africà, alfabet pannigerià, Alfabet de les lengües nacionals de Benín, Versió dels Alfabets Llatins del Kazakhstan de 2017, alfabet alemany, alfabet letó i alfabet llatí bàsic ISO |
Codi | F (Braille ASCII) ..-. (codi Morse) Foxtrot (Alfabet fonètic de l'OTAN) |
La F és la sisena lletra de l'alfabet català i quarta de les consonants. El seu nom és efa,[1] ef[2] o efe.[3]
Aquesta lletra prové de l'alfabet llatí per bé que evoluciona de l'etrusc els quals la van prendre de la lletra grega digamma la qual va desaparèixer d'entre ells quan també va desaparèixer el so /w/ que representava. L'origen anterior és una lletra de l'alfabet fenici i semític anomenada wâw.