Farga catalana

La farga catalana era un tipus de forja, l'establiment on es produïa ferro pel procediment de reducció del mineral conegut com a «procediment català».^[1][2] La farga catalana estava formada per diverses parts. En primer lloc tenia un forn, on es cremava carbó vegetal o troncs, que podia arribar a uns 1000 graus Celsius.^[3]

D'altra banda, tal com indicava Pere Molera i Solà a La farga (1980), cal distingir entre la farga catalana i la forja (per compressió) o la fornal (en què es barreja la peça metàl·lica amb el combustible).^[4]

En segon lloc té una trompa d'aigua, que és el sistema d'alimentació d'aire utilitzat a la farga. Un canal alimenta un tub vertical que presenta una disminució en la secció just després de la qual trobem uns petits forats que permeten l'entrada d'aire. Arribant a la caixa dels vents, l'aigua i l'aire que cauen barrejats dins del tub se separen aquí. L'aigua surt per un petit forat situat al fons de la caixa, mentre que l'aire sota l'efecte de la pressió passa per la tovera directament al cor del forn. Així, la combustió del carbó es manté dins del forn a una temperatura d'uns 1000 graus Celsius desitjada. Així es forma, a la base del forn, un bloc incandescent essencialment constituït de ferro: el masser.

El martinet és la tercera part i l'eina característica de la farga. Mogut per la força de l'aigua, servia per a dues operacions:

• per a fracturar la mena^[5] abans d'introduir-la al forn (una capa de mena, una capa de carbó...)
• per forjar el metall obtingut: a la sortida del forn, el masser és modelat pel martinet. Això permetia d'eliminar les escòries i de millorar les qualitats mecàniques del metall.

La producció de vuit tones de ferro consumia trenta tones de mena i cinquanta de carbó.

El ferro batut, segons les dimensions dels perfil, rebia diferents denominacions: Verga o vergalina, emprat per a fer claus, barrot, barres grosses quadrades de tres dits, llauna o barra, de tres dits d'ample i un de gruix, i cairal, quadrat d'un dit.^[6] Els perfils brillants i amb acabat rectificat rebien el nom de plata.

A Catalunya va florir una brillant indústria siderúrgica transformadora, que amb les lògiques desviacions que exigeixen els temps moderns, encara perdura. Les principals indústries derivades de la farga catalana foren, entre d'altres, les d'armes portàtils, claus, reixes, béns d'equip, etc. Els productes manufacturats per la indústria transformadora proveïen el mercat del país i eren motiu d'exportació, també cap a Amèrica. La farga catalana va tenir importància durant l'edat mitjana, però al segle xix va anar en declivi. Aquest sistema es va estendre molt per tot Europa i, a Catalunya, es va estendre sobretot per la Vallferrera, el Llobregat, el Freser, el Ter i al Vallespir.