Les finances internacionals (també anomenades economia monetària internacional o macroeconomia internacional) són la branca de l'economia financera que s'ocupa àmpliament de les interrelacions monetàries i macroeconòmiques entre dos o més països.[1][2] Les finances internacionals examinen la dinàmica del sistema financer global, els sistemes monetaris internacionals, la balança de pagaments, els tipus de canvi, la inversió estrangera directa i com es relacionen aquests temes amb el comerç internacional.[1][2][3]
De vegades anomenades finances multinacionals, les finances internacionals també s'ocupen de qüestions de gestió financera internacional. Els inversors i les corporacions multinacionals han d'avaluar i gestionar els riscos internacionals, com ara el risc polític i el risc de canvi, com ara l'exposició a les transaccions, l'exposició econòmica i l'exposició a la traducció.[4][5]
Alguns exemples de conceptes clau dins de les finances internacionals són el model Mundell-Fleming, la teoria de l'àrea monetària òptima, la paritat del poder adquisitiu, la paritat dels tipus d'interès i l'efecte Fisher internacional. Mentre que l'estudi del comerç internacional fa ús principalment de conceptes microeconòmics, la investigació financera internacional investiga sobretot conceptes macroeconòmics.
Les dimensions del risc polític i de divises de les finances internacionals provenen en gran part del fet que les nacions sobiranes tenen el dret i el poder d'emetre monedes, formular les seves pròpies polítiques econòmiques, imposar impostos i regular el moviment de persones, béns i capitals a través de les seves fronteres.[6]