Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Flashdance
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Adrian Lyne  |
| Protagonistes | |
| Producció | Don Simpson, Jerry Bruckheimer, Lynda Obst, Peter Guber i Jon Peters |
| Dissenyador de producció | Charles Rosen |
| Guió | Thomas Hedley i Joe Eszterhas |
| Música | Giorgio Moroder |
| Fotografia | Donald Peterman |
| Muntatge | Walt Mulconery |
| Vestuari | Michael Kaplan |
| Productora | PolyGram Filmed Entertainment i Don Simpson |
| Distribuïdor | Paramount Pictures i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 15 abril 1983 |
| Durada | 95 min i 92 min |
| Idioma original | anglès |
| Rodatge | Pittsburgh |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | cinema romàntic, cinema musical, drama i videodansa |
| Lloc de la narració | Pittsburgh |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
          
| |
Flashdance és una pel·lícula estatunidenca del 1983, dirigida per Adrian Lyne i protagonitzada per Jennifer Beals com una jove ballarina apassionada que aspira a ser professional ballarina (Alex), al costat de Michael Nouri interpretant el seu pretendent més gran que ella i el propietari de la siderúrgica on treballa de dia a Pittsburgh. Va ser la primera col·laboració entre els productors Don Simpson i Jerry Bruckheimer, i la presentació d'algunes seqüències a l'estil de vídeo musical va influir en altres pel·lícules dels anys vuitanta, incloent Footloose, Purple Rain, i Top Gun, la producció més famosa de Simpson i Bruckheimer. Va ser també una de les primeres estrenes cinematogràfiques importants de Lyne, basant-se en la reputació de fer populars anuncis de televisió.[1] Les elaborades seqüències de ball d'Alex van ser rodades amb dobles (el doble principal de Beals va ser l'actriu francesa Marine Jahan no acreditada,[2] mentre que un moviment de breakdance va ser duplicat pel ballarí masculí Crazy Legs.[3]
Va ser un èxit de taquilla sorpresa, convertint-se en la tercera pel·lícula amb més ingressos del 1983 als Estats Units.[4] la recaptació bruta mundial va superar els 200 milions de dòlars.[5] La banda sonora, compilada per Giorgio Moroder, va generar diverses cançons d’èxit, inclosa Maniac (interpretada per Michael Sembello), i la guanyadora de l'Oscar Flashdance ... What a Feeling, que va ser escrita per a la pel·lícula per Moroder, amb lletres de Keith Forsey i la cantant Irene Cara.
A més de l'Oscar, va obtenir premis als BAFTA, Globus d'Or i Grammy.
- ↑ Delaney, Sam «The British admen who saved Hollywood» (en anglès). The Guardian, 23-08-2007.
- ↑ «Marine Jahan» (en anglès). IMDb. Arxivat de l'original el 2 maig 2018. [Consulta: 1r maig 2021].
- ↑ DeFrantz, Thomas F. «Hip-Hop in Hollywood: Encounter, Community, Resistance». A: Melissa Blanco Borelli. The Oxford Handbook of Dance and the Popular Screen (en anglès). Oxford University Press, 2014, p. 117. ISBN 978-0-19-989783-4.
- ↑ «1983 Yearly Box Office Results» (en anglès). Box Office Mojo. Arxivat de l'original el 15 febrer, 2013. [Consulta: 1r maig 2021].
- ↑ «Flashdance (1983)» (en anglès). The Numbers. [Consulta: 1r maig 2021].
Previous Page Next Page
