Flavi Honori

Flavi Honori

Díptic consular que representa a Honori (406)
Biografia
Naixement	9 setembre 384 Constantinoble (Turquia)
Mort	15 agost 423 (38 anys) Ravenna (Itàlia)
Causa de mort	edema
Sepultura	antiga basílica de Sant Pere
Emperador romà d'Occident
23 gener 393 (Gregorià) – 15 agost 423 (Gregorià) ← Teodosi I el Gran – Valentinià III → Juntament amb: Constanci III
Senador romà
Cònsol romà
Activitat
Camp de treball	Política
Lloc de treball	Antiga Roma
Ocupació	polític, sobirà
Període	Baix Imperi Romà
Altres
Títol	Emperador romà
Família	Dinastia teodosiana
Cònjuge	Maria Termància
Pares	Teodosi I el Gran   i Flaccil·la
Germans	Gal·la Placídia Arcadi Pulquèria

Flavi Honori (en llatí: Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423. A la mort del seu pare Teodosi I el Gran, ell i el seu germà Arcadi es van dividir l'imperi; anteriorment les províncies de l'est i l'oest ja havien estat repartides entre diversos emperadors que les cogovernaven però sense esdevenir Estats independents. Atès que va arribar al poder amb només nou anys, el govern el va exercir Estilicó, nomenat tutor per Teodosi abans de morir. El 408 va perdre el control sobre Britànnia, que s'havia fet independent, i d'Hispània, en part conquerida pels visigots i en part sota domini de l'emperador de Britànnia Constantí. Alaric el vàndal va saquejar Roma, i la ciutat va resultar tan malmesa que els ciutadans van tardar anys a recuperar-se. Com que va morir sense descendència, l'emperador d'Orient, Teodosi II va escollir el seu cosí Valentinià III, amb el general Constanci, com a coemperador.