Francisco Maldonado

Per a altres significats, vegeu «Francisco José Maldonado Collante».

Francisco Maldonado

Biografia
Naixement	1480 (Gregorià) Salamanca (Espanya)
Mort	24 abril 1521 (Gregorià) (40/41 anys) Villalar de los Comuneros (província de Valladolid)
Causa de mort	decapitació

Francisco Maldonado (Salamanca, 1480 - Villalar, 24 d'abril de 1521) fou un capità castellà, dirigent de la Revolta de les Comunitats de Castella.

Era senyor del petit concejo d'El Maderal, en l'actual província de Zamora, del que rebia un tribut en diners, espècies i treball, i gaudia de la facultat de nomenar al justícia i l'escrivà, donant el vistiplau a les ordenances, i proposant al beneficiari de l'església. Alguns autors consideren que aquestes prerrogatives, encara que retallades pel que fa a un estat feudal, tenien àmplies contrapartides en benefici del concejo, ja que els Reis Catòlics van defensar als concejos enfront dels senyors, donant-los opció a defensar els seus drets davant els tribunals,^[1] el que seria la causa de la implicació dels Maldonado en la revolta comunera. Uns altres consideren que tal argument ve desmentit pels fets com s'evidencia en l'aliança entre els sectors de la petita noblesa del llinatge dels Maldonado amb la incipient burgesia i les classes populars de la ciutat, en contra de la política imperial de Carles V.

Al principi va ser el seu cosí Pedro Maldonado l'encarregat per la Junta a Salamanca de dirigir les milícies de Salamanca. No obstant això, com que era gendre d'un dels més propers col·laboradors del rei Carles I, el Comte de Benavente, el seu lideratge causava algun recel als estaments populars de la ciutat, pel que va passar a capitanejar-les el seu cosí: Francisco Maldonado. Resolts aquests recels, van compartir el lideratge. Ambdós van ser fets presoners l'abril de 1521 en Villalar. Francisco Maldonado va ser executat en Villalar amb els també famosos Bravo i Padilla. La pena de mort del seu cosí Pedro, no obstant això, no es va executar fins a un any després. El pendó dels comuners de Salamanca, únic vestigi existent de la gesta i recentment restaurat, es conserva a la capella de Talavera, de la catedral vella de Salamanca.