Franz Liszt

Franz Liszt

Nom original	(hu) Liszt Ferenc
Biografia
Naixement	22 octubre 1811 Raiding (Imperi Austríac)
Mort	31 juliol 1886 (74 anys) Bayreuth (Imperi Alemany)
Causa de mort	pneumònia
Sepultura	Cementiri de Bayreuth
Residència	birthplace of Franz Liszt (en)
Religió	Catolicisme
Formació	Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena
Activitat
Camp de treball	Música, música clàssica, composició, educació musical, interpretació de piano, direcció d'orquestra i composició musical
Lloc de treball	Imperi austrohongarès Weimar Roma
Ocupació	compositor clàssic, virtuós, compositor, escriptor, pedagog musical, pianista, director d'orquestra, sacerdot catòlic
Activitat	1830 -
Ocupador	Acadèmia de Música Franz Liszt
Membre de	Sängerschaft zu St. Pauli Jena (en)
Gènere	Simfonia, música clàssica i Hungarian folk music (en)
Moviment	Romanticisme musical
Professors	Adam Liszt, Carl Czerny, Antonio Salieri, Anton Reicha i Ferdinando Paër
Alumnes	Árpád Szendy../... 29+
Influències	Niccolò Paganini
Orde religiós	Tercer Orde de Sant Francesc
Instrument	Piano i orgue
Obra
Obres destacables Rapsòdia hongaresa n.1 (1847) Rapsòdia hongaresa n. 2 (1854) Mazeppa (1857) Dante Symphony (1858) Hamlet
Localització dels arxius	Divisió de Música de la Biblioteca del Congrés
Família
Cònjuge	Marie d'Agoult
Parella	Marie d'Agoult (1833–1842)
Fills	Blandine Liszt  () Marie d'Agoult Cosima Wagner  () Marie d'Agoult Daniel Liszt  () Marie d'Agoult
Pares	Adam Liszt   i Anna Liszt
Premis
(1884)  Orde bavaresa de Maximilià per la Ciència i les Arts (1859)  cavaller de l'Orde de la Corona de Ferro  doctor honoris causa per la Universitat de Königsberg  Orde de l'Esperó d'Or  comanador de l'Orde de Crist  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències
Signatura

Franz Liszt (hongarès: Liszt Ferenc) (Raiding, 22 d'octubre de 1811 - Bayreuth, 31 de juliol de 1886), fou un compositor i pianista hongarès.

Reconegut gairebé des de la seva infància com el millor pianista de l'època,^[1] va ser també un capdavanter de la nova música alemanya, un director d'orquesta de prestigi que va modernitzar l'orquestra i els seus líders, un escriptor, un reformador de la música religiosa, el creador del poema simfònic,^[1] un dels pensadors musicals més grans, sincers i originals del segle XIX i, sobretot, un artista. Només Paganini havia engrescat Europa com ho va fer ell.^[2] Quan es trobava en el seu millor moment, va abandonar la lucrativa carrera de virtuós per dedicar-se a la composició.^[1]