Fusarium verticillioides

Fusarium verticillioides

Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Fungi
Classe	Sordariomycetes
Ordre	Hypocreales
Família	Nectriaceae
Gènere	Fusarium
Espècie	Fusarium verticillioides (Sacc.) Nirenberg (1976)
Nomenclatura
Basiònim	Oospora verticillioides
Sinònims	Oospora verticillioides (Sacc., 1881) Alysidium verticillioides ((Sacc.) Kuntze, 1898) Alysidium verticilliodes ((Sacc.) Kuntze, 1898) Fusarium moniliforme (Sheldon, 1904) Fusarium celosiae (Abe, 1928) Oospora cephalosporioides (Luchetti & Favilli, 1938)

Fusarium verticillioides (Sacc.) (teleomorf Gibberella fujikuroi (Sawada) Wollenw., (1931)) és un ascomicet pertanyent a la subdivisió dels deuteromicets, que agrupa aquells fongs en els quals no hi ha descrita una fase sexual, o bé, aquesta és molt estranya. F. verticillioides cau en aquesta última categoria, perquè sí que presenta una fase sexual anomenada teleomorf, forma sexual, molt difícil de trobar en la natura i es requereixen condicions especials per a observar-la in vitro. La forma teleomòrfica rep un altre nom de gènere i espècie: per a F. verticillioides és Gibberella fujikuroi, que és heterotàl·lic, ja que l'aparellament ocorre entre colònies de diferents grups. En l'estat anamorf, o de reproducció asexual, hi ha abundant producció de microconidis, aquests són cèl·lules ovalades amb la base aplanada i agrupades en cadenes. Algunes soques també generen macroconidis amb aparença llarga i prima, i amb cinc o sis septes. Mostren dues cèl·lules: una apical, que és corba, i una altra basal, en forma de peu. Aquest tipus de conidis es produeixen amb estructures que aparenten raïms denominats esporodoquis. L'espècie no produeix clamidoconidis, però amb freqüència les cèl·lules contingudes en una hifa engrossida es solen confondre amb aquests.^[1][2]

Les característiques i la morfologia de la colònia d'aquesta espècie varien d'acord amb el medi de cultiu. Per exemple, en agar creïlla-dextrosa el miceli és blanc, a l'inici, i forma pigments que van des de gris fins a violeta. En canvi, en alguns cultius ja envellits, l'hifa del fong produeix melanina per a formar estructures anomenades esclerocis.^[1]

F. graminearum i F. verticillioides són els fongs patògens que més afecten el gra del panís a les regions temperades, entre les quals s'inclou Europa. Ambdós fongs produeixen micotoxines que causen trastorns físics inclús malalties, inclús cert tipus de càncer. Per aquesta raó, l'Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer ha classificat les fumonisines com a possibles carcinogèniques l'any 2002. El desenvolupament de l'una o l'altra espècie fúngica està determinat per les condicions climàtiques i geogràfiques. En regions més fredes predomina F. graminearum, mentre que en regions més càlides i seques, com l'Estat Espanol, predomina F. verticillioides.^[3]