Futurisme

El futurisme és un dels primers moviments de l'avantguarda artística que va sorgir a Itàlia a inicis del segle XX. Es reconeix i es defineix en el Manifest del Futurisme, escrit pel poeta Filippo Tommaso Marinetti. Aquest manifest es va publicar al diari Le Figaro de París^[1] el 20 de febrer de 1909.

El futurisme va ser anomenat així per la seva intenció de trencar absolutament amb tota la història de l'art passada, i els futuristes reivindicaven un art que anés d'acord amb el progrés i la modernitat. Rebutjava l'estètica tradicional i s'interessava per la vida contemporània, la innovació i les darreres tecnologies. Defensaven que la indústria i la màquina eren el triomf dels homes sobre la natura. Els temes dominants van ser la màquina i el moviment. Per a expressar el moviment, repeteixen la mateixa imatge, com si fos una seqüència fílmica, i això ho van anomenar «simultaneisme».

Valorava la poesia, l'escàndol, l'audàcia, la velocitat, les noves tecnologies i el canvi revolucionari; i també el masclisme, el nacionalisme, la guerra i l'arquetip del guerrer. Es caracteritzava entre altres coses per l'exaltació de la sensualitat, l'adoració a la tecnologia i la màquina, el retrat de la realitat en moviment i l'expressió plàstica en totes les arts, incloent-hi les escèniques i la literatura, per exemple en la disposició en què s'escriu i les tipografies.

El futurisme va ser un moviment artístic molt polititzat. Molts futuristes van simpatitzar amb el feixisme, de fet posterior a la mort de gran nombre d’artistes del moviment, per culpa del seu involucrament dins la guerra, el futurisme va anar perdent visibilitat, però tornaria en un futur amb unes arrels encara més feixistes causades per aquesta glorificació de la guerra. Del futurisme sorgirà un nou moviment, l’any 1914, anomenat «pintura metafísica».^[2]