Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Gabriel Ferrater i Soler
|
Aquest article tracta sobre el poeta i escriptor. Si cerqueu l'enginyer, vegeu «Gabriel Ferraté Pascual». |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 20 maig 1922  Reus (Baix Camp) | ||
| Mort | 27 abril 1972 (49 anys) Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) | ||
| Causa de mort | suïcidi, asfíxia | ||
| Sepultura | Cementiri de Sant Cugat, pavelló S, nínxol 106 2n pis | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | poeta, traductor, crític literari, catedràtic, escriptor, lingüista | ||
| Ocupador | Universitat Autònoma de Barcelona | ||
| Gènere | Poesia | ||
| Família | |||
| Pare | Ricard Ferraté Gili | ||
| Germans | Joan Ferraté i Soler | ||
| Premis | |||
 | |||
Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 20 de maig de 1922 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'abril de 1972)[1] fou un poeta, crític, traductor i lingüista català. Va ser el primer poeta modern de la literatura catalana de postguerra i el que més influí en la joventut i els poetes posteriors. El seu caràcter independent i racionalista i la seva erudició començaren en la biblioteca de casa seva, ja que no va anar a escola fins als deu anys. El seu llibre més important és Les dones i els dies (1968).
Segons Xavier Macià:
| « | Gabriel Ferrater representa un model d'intel·lectual i de poeta heterodox i atípic, almenys amb relació als referents de l'època. Ben allunyat del model d'intel·lectual orgànic definit per Gramsci —del tot impensable a la Catalunya franquista—, i prou allunyat també del model resistencialista i patrioter, Ferrater se'ns apareix bàsicament com un home de lletres liberal i independent, escèptic, antiprovincià, recelós d'ideologies i dogmatismes, polítics o estètics, i, per damunt de tot, lúcid, iconoclasta i provocador. Un personatge poc convencional, autodidacte, rigorós, amè, didàctic i sempre apassionat.[2] | » |
Previous Page Next Page
