Gambit de rei

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Traduït de l'anglès defectuosament Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pàgina de discussió si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió.

Gambit de rei

a b c d e f g h 8 8 7 7 6 6 5 5 4 4 3 3 2 2 1 1 a b c d e f g h
Moviments	1.e4 e5 2.f4
ECO	C30-C39
Naixement	Abans del segle xvi
Classificació	Obertura oberta
Chessgames.com	Fitxa

Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

El gambit de rei és una obertura d'escacs caracteritzada pels moviments 1.e4 e5 2.f4

Al segon moviment les blanques ofereixen un peó a l'adversari; aquest peó és del flanc de rei, cosa que dona nom a l'obertura. L'oferiment del peó es basa en la perspectiva d'assolir el domini de les caselles centrals del tauler, i d'assegurar la iniciativa. En els escacs actuals, en què els sistemes i les estratègies defensives han experimentat un gran desenvolupament, és una obertura minoritària i molt arriscada. En canvi, era una de les obertures principals i més freqüents al segle xix, i per això és considerada el paradigma de l'Escola Romàntica d'escacs, els jugadors de la qual tenien un estil de joc especialment dinàmic i agressiu. Un exponent tardà d'aquest estil de joc fou l'austríac Rudolf Spielmann (1883-1942), qui era conegut com a "El mestre de l'atac" i com a "El darrer cavaller del gambit de rei".