Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image


Gent del Llibre

La «gent del Llibre» (àrab: أهل الكتاب, ahl al-kitāb) és com es designen en l'islam els creients de les altres religions abrahàmiques o monoteistes que, segons l'Alcorà, mereixen major respecte que els idòlatres o els politeistes. S'aplica particularment als qui no es van convertir després de la conquesta musulmana, iniciada al segle vii, i que, com a poblacions protegides, van conservar el seu culte i, fins a cert punt, la seva forma de govern i les seves pròpies lleis.

Després de la conquesta, les poblacions considerades gent del Llibre van ser: els cristians (a la península Ibèrica els mossàrabs, a Egipte els coptes i a diferents regions del Pròxim Orient armenis, maronites, etc.), els jueus, que vivien en els seus propis barris o calls, els sabeus del Iemen, els mandeus de l'Iraq i els zoroastrians de Pèrsia.[1]

El concepte se segueix aplicant en l'actualitat tant als cristians o jueus que viuen en un territori musulmà (Dar al-Islam o món islàmic) com als que viuen en territoris no musulmans (Dar al-Harb), que reben el nom de harbiyyun.

  1. Desika Char, S. V.. Hinduism and Islam in India: Caste, Religion, and Society from Antiquity to Early Modern Times. Markus Wiener Publishers, 1997, p. 127. ISBN 1558761519. 

Previous Page Next Page