Georg Friedrich Bernhard Riemann
| (1863) |
|
Nom original | (de) Bernhard Riemann |
---|
|
Naixement | 17 setembre 1826 Jameln (Alemanya) |
---|
Mort | 20 juliol 1866 (39 anys) Verbania (Itàlia) |
---|
Causa de mort | tuberculosi |
---|
Sepultura | Cementiri de Biganzolo |
---|
Religió | Luteranisme |
---|
Formació | Universitat Humboldt de Berlín (1847–1849) Universitat de Göttingen (1846–1851) Johanneum Lüneburg (en) (1842–) |
---|
Tesi acadèmica | Fonaments per a una teoria general de les funcions d'una variable complexa (1867 ) |
---|
Director de tesi | Carl Friedrich Gauß |
---|
Es coneix per | Equacions de Cauchy-Riemann Esfera de Riemann Fórmula de Riemann Funció zeta de Riemann Geometria riemanniana Hipòtesi de Riemann Integral de Riemann Integral de Riemann-Stieltjes Sumatori de Riemann Superfície de Riemann Tensor de curvatura de Riemann Teorema de Riemann-Roch Varietat riemanniana |
---|
|
Camp de treball | Geometria diferencial, matemàtiques, teoria de nombres, anàlisi matemàtica, física matemàtica, Hipòtesi de Riemann, superfície de Riemann, Integral de Riemann i geometria riemanniana |
---|
Ocupació | catedràtic (1857–), professor d'universitat, físic, matemàtic |
---|
Ocupador | Universitat de Göttingen |
---|
Membre de | |
---|
Professors | Gotthold Eisenstein, Moritz Abraham Stern i Carl Wolfgang Benjamin Goldschmidt (en) |
---|
Alumnes | Gustav Roch |
---|
Influències | |
---|
|
Obres destacables |
Estudiant doctoral | Eduard Selling i Carl Anton Bjerknes |
---|
|
Cònjuge | Elise Koch |
---|
Pares | Friedrich Bernhard Riemann i Charlotte Ebell |
---|
|
|
Signatura |
|
|
Georg Friedrich Bernhard Riemann (alemany: Bernhard Riemann) (Jameln, 17 de setembre de 1826 - Verbania, 20 de juliol de 1866)[1][2][3] va ser un matemàtic alemany que va fer profundes contribucions a l'anàlisi, la teoria dels nombres i la geometria diferencial. En el camp de l'anàlisi real, és conegut sobretot per la primera formulació rigorosa de l'integral, la integral de Riemann, i el seu treball sobre les sèries de Fourier. Les seves contribucions a l'anàlisi complexa inclouen, sobretot, la introducció de les superfícies de Riemann, obre nous camins en un tractament natural i geomètric de l'anàlisi complexa. El seu article de 1859 sobre la funció de recompte de primers, que conté l'enunciat original de la hipòtesi de Riemann, es considera un document fonamental de la teoria analítica dels nombres. A través de les seves contribucions pioneres a la geometria diferencial, Riemann va establir les bases de les matemàtiques de la relativitat general.
- ↑ Dudenredaktion. Das Aussprachewörterbuch (en alemany). 7. Berlin: Dudenverlag, 2015, p. 229, 381, 398, 735. ISBN 978-3-411-04067-4.
- ↑ Krech, Eva-Maria. Deutsches Aussprachewörterbuch (en alemany). Berlin: Walter de Gruyter, 2009, p. 366, 520, 536, 875. ISBN 978-3-11-018202-6.
- ↑ Asimov, Isaac. «Riemann, Georg Friedrich». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 349. ISBN 8429270043.