Coronal MRI with contrast of a glioblastoma WHO grade IV in a 15-year-old male. | |
Tipus | astrocitoma i malaltia |
---|---|
Especialitat | neurooncology (en) |
Clínica-tractament | |
Patogènesi | |
Associació genètica | SSBP2 (en) , IDH1 (en) i EGFR (en) |
Classificació | |
CIM-11 | XH7F82 |
CIM-10 | C71 |
CIM-9 | 191 |
CIM-O | M9440/3 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0186281 |
OMIM | 137800 |
DiseasesDB | 29448 |
eMedicine | 1156220 i 283252 |
MeSH | D005909 |
UMLS CUI | C0017636, C0278878 i C1514422 |
DOID | DOID:3068 |
El glioblastoma multiforme (GBM) és el tumor cerebral maligne primari més comú i agressiu en humans, afecta les cèl·lules glials, el 52% de tots els casos de tumors cerebrals amb afectació de teixit funcional i el 20% de tots els tumors intracranials. Tot i ser la forma més prevalent del tumor primari cerebral, el GBM es dona només en 2-3 casos per cada 100000 persones a Europa i Amèrica del Nord. D'acord amb la Classificació de tumors del sistema nerviós central de l'OMS, el nom estàndard per aquest tipus de tumor és "glioblastoma"; i presenta dues variants: el glioblastoma de cèl·lules gegants i el gliosarcoma.
El tractament pot incloure quimioteràpia, radioteràpia, cirurgia, radiocirurgia, glucocorticoides, teràpia antiangiogènica[1] i mètodes experimentals com la transferència de gens.
Amb l'excepció dels gliomes del tronc cerebral, el glioblastoma és el que té el pitjor pronòstic entre els càncers del sistema nerviós central, malgrat el tractament multimodal que consisteix en una craniotomia oberta amb resecció quirúrgica de la major quantitat de tumor possible, seguida per la quimioteràpia concurrent o seqüencial, teràpia antiangiogènica amb bevacizumab, radiocirurgia i el tractament simptomàtic amb glucocorticoides. El pronòstic és dolent, amb una mitjana de supervivència d'aproximadament 14 mesos.[2]