Groningen

Groningen

Bandera Escut d'armes
Tipus	ciutat, lloc amb drets i privilegis, vila closa, entitat de població dels Països Baixos, ciutat de la Lliga Hanseàtica, gran ciutat i cycling city (en)
Localització
53° 13′ 08″ N, 6° 34′ 03″ E / 53.2189°N,6.5675°E / 53.2189; 6.5675
Estat	Regne dels Països Baixos
País	Països Baixos
Província	Província de Groningen
Municipi	Groningen
Capital de	Província de Groningen
Població humana
Població	238.147 (2023) (2.845,58 hab./km²)
Gentilici	groninguès, groninguesa
Idioma oficial	Neerlandès i groninguès
Geografia
Superfície	83,69 km²
Banyat per	Nord-Willemskanal i Drentsche Aa
Altitud	7 m
Dades històriques
Esdeveniment clau 22 juliol 1594 Siege of Groningen (en) 9 juliol 1672 Gronings Ontzet
Organització política
• Alcalde	Koen Schuiling (2019–)
Identificador descriptiu
Codi postal	9700–9747
Prefix telefònic	050
Codi BAG	1070
Altres
Agermanament amb	Katowice Odense Newcastle upon Tyne Tianjin Tallinn Graz (1965–) Oldenburg (1989–) Múrmansk (1989–) Kaliningrad (1998–) Bremen (2009–)
Lloc web	groningen.nl

Groningen pronunciació (?·pàg.) (groninguès: Grön'n o Grun'n) o Groninga^[1] és la capital de la província neerlandesa de Groningen i el nucli més gran del municipi homònim. A gran part del nord dels Països Baixos, la població es refereix a Groningen simplement com Stad ('Ciutat'). El 2017, Groningen tenia 200.952 habitants. No hi ha constància que mai s'hagin concedit drets de ciutat a Groningen. La seva llunyania de centres de poder com ara Utrecht, Brussel·les i La Haia ha fet que històricament se l'hagi considerat una ciutat enfocada a si mateixa i el territori que l'envolta.

La ciutat formà part de la xarxa comercial nord-alemanya durant el període de la Lliga Hanseàtica. Més endavant esdevingué un centre mercantil regional que s'anà desenvolupant i es convertí en una ciutat estat de facto.^[2][3] Groningen ha pertanyut nominalment als Països Baixos des del temps de les Províncies Unides, però fins a l'època de domini francès fou una ciutat autònoma que presidia sobre gran part de la província. Groningen patí molt durant la Segona Guerra Mundial; no només perdé 3.300 ciutadans (la majoria jueus), sinó que una part important del nucli històric acabà en flames durant l'alliberament, a la primavera del 1945.

Groningen té una gran varietat de comerços i indústries. A més, és una ciutat estudiantil que acull uns 55.000 estudiants (dels quals aproximadament 30.000 viuen a la mateixa ciutat).^[4] Groningen col·labora amb municipis propers en el marc de la Regio Groningen-Assen.