Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Gualtiero Brissoni
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 2 febrer 1954  (70 anys)Scanzorosciate (Itàlia) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pilot de motociclisme | ||
| Esport | motocròs enduro | ||
| Premis | |||
| |||
 
| |||
.jpg)
| Carrera esportiva | |
|---|---|
| Nacionalitat |  Itàlia |
| Temporades | 1969 - 1984 |
| Equips | SWM, Fantic, Husqvarna |
| Palmarès en enduro | |
| C. Eur. 125cc | 3 (1979 - 1981) |
| C. Eur. 250cc | 2 (1978, 1982) |
| Total: 5 Campionats d'Europa | |
| C. d'Itàlia | 8 (1976-1983) |
| C. d'Itàlia major | 6 (1997-99, 2000-01, 2003, 2007) |
| La Valli | 4 (1973, 1974, 1978, 1979) |
| Resultats als ISDE | |
| Vas | 1 (1975, Illa de Man) |
| Absolut | 1 (1982) |
| Medalles d'Or |  12 (en 15 participacions) |
| Palmarès en motocròs | |
| C. d'Itàlia 125cc | 1 (1975, júnior) |
| Activitat professional | |
| Residència | Resideix a la parròquia de Tribulina, a Scanzorosciate |
Gualtiero Brissoni (Scanzorosciate, 2 de febrer de 1954) és un històric pilot d'enduro italià, guanyador de cinc Campionats d'Europa (tres en 125 cc i dos en 250 cc).[1] Obtingué nombrosos èxits als ISDE, destacant-ne la victòria absoluta a l'edició de 1982 celebrada a Txecoslovàquia.[2]
Havent debutat a 15 anys, Brissoni es mantingué en primera línia durant anys, aconseguint nombrosos títols europeus i italians d'enduro en una època amb rivals de gran nivell com ara Alessandro Gritti, Harald Sturm, Jiri Stodulka o Rolf Witthöft. Un cop retirat de la competició, després d'uns anys de parèntesi tornà a prendre part en algunes proves importants i competicions per a veterans, guanyant-ne encara Campionats d'Itàlia fins a començaments del segle xxi.[1] El 2016 va ser nomenat FIM Legend.[3]
- ↑ 1,0 1,1 «Gualtiero Brissoni» (en italià). motowinners.it. Arxivat de l'original el 29 de setembre 2008. [Consulta: 6 juliol 2010].
- ↑ De la Torre, Juan Pedro «Campeones esenciales. Gualtiero Brissoni» (en castellà). Moto Verde. Motor Press Ibérica [Madrid], núm. 478, 5-2018, p. 68.
- ↑ «Distinctions - FIM Legends» (en anglès). fim-moto.com. FIM. Arxivat de l'original el 2021-04-23. [Consulta: 1r juliol 2022].
Previous Page Next Page
