Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image


Guerra Civil dels Estats Units

Infotaula de conflicte militarGuerra Civil dels Estats Units

Dalt (esquerra): Rosecrans a la batalla del Riu Stones, Tennessee. Dalt (dreta): presoners confederats a la batalla de Gettysburg. A baix: Batalla del Fort Hindman (Arkansas).
Altres nomsWar Between the States i War of Northern Aggression Modifica el valor a Wikidata
Tipusguerra civil Modifica el valor a Wikidata
DataDel 12 d'abril de 1861 al 9 de maig de 1865 (combats menors fins al 22 de juny)
LlocSud dels Estats Units (EUA) Modifica el valor a Wikidata
Causaeleccions presidencials dels Estats Units de 1860, secessió dels Estats Confederats d'Amèrica, batalla de Fort Sumter i 75000 voluntaris del president Lincoln Modifica el valor a Wikidata
ConseqüènciaProclamació d'Emancipació, Pla del 10%, Tretzena Esmena a la Constitució dels Estats Units i Reconstrucció Modifica el valor a Wikidata
Bàndols
Estats Units 34 Estats Units d'Amèrica Estats Confederats d'Amèrica Estats Confederats d'Amèrica
Comandants
Estats Units 34 Abraham Lincoln Estats Confederats d'Amèrica Jefferson Davis
Comandants
Estats Units 34 Winfield Scott

Estats Units 34 George B. McClellan
Estats Units 34 Henry Wager Halleck
Estats Units 34 Ulysses S. Grant

Estats Units 34 Gideon Welles
Estats Confederats d'Amèrica Robert E. Lee

Estats Confederats d'Amèrica P.G.T. Beauregard
Estats Confederats d'Amèrica Joseph E. Johnston

Estats Confederats d'Amèrica Stephen Mallory
Forces
2.100.000 1.064.000
Baixes
110.000 morts en acció
360.000 morts en total
275.200 ferits
93.000 morts en acció
260.000 morts en total
137.000+ ferits
Cronologia

La Guerra Civil dels Estats Units, Guerra Civil Nord-americana o Guerra de Secessió dels Estats Units,[1] va ser un conflicte bèl·lic ocorregut entre 1861 i 1865 entre vint-i-tres estats del nord dels Estats Units i una coalició d'onze estats del sud que van declarar-ne la independència i el dret a la secessió. Els onze estats del Sud partidaris de l'esclavitud van declarar la secessió dels Estats Units i van formar els Estats Confederats d'Amèrica (la Confederació). Liderats per Jefferson Davis, van lluitar contra els Estats Units d'Amèrica (la Unió o el Nord), que tenia el suport de tots els estats lliures i els cinc estats esclavistes fronterers.

En les eleccions presidencials nord-americanes de 1860, el Partit Republicà dels Estats Units, dirigit per Abraham Lincoln havia fet campanya en contra de l'expansió de l'esclavitud més enllà dels estats en els quals ja existia. La victòria republicana en les eleccions provocà que set estats del Sud declaressin la secessió de la Unió, fins i tot abans del 4 de març de 1861, dia de la presa de possessió del nou president.[2] Tant l'administració del govern sortint com la de l'entrant van rebutjar la legalitat de la secessió i la consideraren una rebel·lió a tots els efectes.

Les hostilitats van començar el dia 12 d'abril de 1861, amb l'atac de les forces confederades a Fort Sumter, una instal·lació militar de Carolina del Sud. Lincoln va respondre creant un exèrcit de voluntaris de cada estat, cosa que provocà la declaració de secessió de quatre estats esclavistes del Sud. Ambdues parts van mobilitzar els exèrcits, i al principi de la guerra la Unió va assumir el control dels estats fronterers i va establir un bloqueig naval. El setembre de 1862, la Proclamació d'Emancipació de Lincoln va acabar amb l'esclavitud i va dissuadir els britànics d'intervenir-hi.[3] El comandant confederat Robert E. Lee va guanyar algunes batalles a l'est, però l'any 1863, després de la batalla de Gettysburg va haver d'aturar l'avanç cap al nord. A l'oest, a la batalla de Vicksburg, la Unió va aconseguir el control del riu Mississippi, de manera que la Confederació quedà dividida. Al llarg del 1864 els avantatges de la Unió en homes i material es van materialitzar, amb batalles de desgast contra Lee impulsades per Ulysses S. Grant, alhora que el general de la Unió, William T. Sherman, ocupà Atlanta (Geòrgia), i va avançar cap a l'oceà Atlàntic. La resistència de la Confederació es va ensorrar després que Lee es va rendir davant Grant, després de la batalla d'Appomattox Court House, el 9 d'abril de 1865 i van concloure amb l'alto-el foc signat al CSS Shenandoah el 6 de novembre.[4]

Aquesta guerra va ser la més mortífera de la història nord-americana, ja que hi van morir més nord-americans que en cap altre conflicte armat. Va provocar la mort de 620.000 soldats i un nombre indeterminat de civils. Però tingué com a llegat la fi de l'esclavatge als Estats Units, la restauració de la Unió, i l'enfortiment del paper del govern federal. Les qüestions socials, polítiques, econòmiques i racials de la guerra afectaren de manera decisiva l'era de la reconstrucció, la qual va durar fins a l'any 1877, i va comportar canvis que van ajudar a fer del país una superpotència.

En l'actualitat als Estats Units la Guerra Civil dels Estats Units és anomenada senzillament "La Guerra Civil". En català i en diverses llengües europees se l'anomena "Guerra de Secessió", mentre que els autors anglesos de fora dels Estats Units l'anomenen "Guerra Civil Americana". A Extrem Orient s'anomena "Batalla entre el Nord i el Sud dels EUA" o "Guerra Americana Nord-Sud" depenent de l'idioma.

  1. «guerra de Secessió». GEC. [Consulta: 9 desembre 2024].
  2. Donald, David Herbert. Lincoln (en anglès). Nova York: Simon and Schuster, 1996, p. 267. ISBN 9780684825359. 
  3. Howard Jones. Abraham Lincoln and a New Birth of Freedom: The Union and Slavery in the Diplomacy of the Civil War (1999) p. 154
  4. Heidler, David Stephen. Encyclopedia Of The American Civil War: A Political, Social, and Military History (en anglès). W. W. Norton & Company, 2002, p. 703-706. ISBN 0-393-04758-X. 

Previous Page Next Page