Guerra de desgast

Aquest article tracta sobre el conflicte militar. Si cerqueu l'estratègia militar, vegeu «Guerra de desgast (estratègia militar)».

Guerra de desgast

Conflicte araboisraelià
Tipus	guerra
Data	1 de juliol de 1967 a 7 d'agost de 1970
Coordenades	29° 30′ N, 33° 50′ E / 29.5°N,33.83°E / 29.5; 33.83
Lloc	península del Sinaí
Resultat	Israel controla la Península del Sinaí Victòria israeliana al front jordà
Bàndols
Israel Egipte Unió Soviètica[5] Jordània OAP
Comandants
Levi Eshkol Yigal Allon Zalman Shazar Haim Bar-Lev Mordechai Hod Uzi Narkiss Gamal Abdel Nasser Ahmad Ismail Ali Anwar El Sadat Saad El Shazly Abdul Munim Riad † Nikolai Yurchenko †
Forces
275.000 200.000 10.700–15.000[1] 15.000[2] 900-1.000[3][4]
Cronologia
← Guerra dels Sis Dies Guerra del Yom Kippur →

La Guerra de desgast (en àrab: حرب الاستنزاف, Harb al-Istinzāf; en hebreu: מלחמת ההתשה, Milhemet haHatashah) va ser una guerra limitada entre Egipte i Israel que va tenir lloc entre els anys 1967 i 1970. Va ser continuació de la Guerra dels Sis Dies, iniciada mitjançant intercanvis d'artilleria i petites incursions entre tots dos contendents al llarg de la línia d'armistici, si bé el 1969 les forces egípcies van incrementar la pressió contra les posicions israelianes. La guerra va acabar amb un alto el foc signat entre els dos països el 1970, que van mantenir les mateixes posicions que quan la guerra va començar.

El raonament del president Gamal Abdel Nasser va ser explicat pel periodista Mohamed Hassanein Heikal:

«Si l'enemic aconsegueix infligir-nos 50.000 morts en aquesta campanya, podrem anar a lluitar, perquè tenim reservistes suficients. Si tenim èxit en infligir-los 10.000 morts, inevitablement es trobaran obligats a parar de lluitar, perquè ells no tenen reservistes.»

Les Forces de Defensa d'Israel (FDI) van obtenir una victòria sense precedent derrotant a l'exèrcit egipci el 1967 a la Guerra dels Sis Dies, capturant la Península del Sinaí, fins al Canal de Suez, quedant en mans d'Israel. L'exèrcit d'Egipte, el més poderós del món àrab, havia estat derrotat i humiliat, quedant amb anhel de venjança. Els xocs esporàdics ocorrien al llarg de la línia d'alto el foc i el destructor israelià Eilat va ser enfonsat pels vaixells egipcis amb un míssil l'octubre de 1967. L'ONU i els dos països van intentar trobar una solució diplomàtica al conflicte amb la Jarring Mission i el Pla Rogers inútilment. La Resolució 242 del Consell de Seguretat de l'ONU va ser creada el 22 novembre 1967 sol·licitant la retirada israeliana a canvi de pau. No obstant això, els esforços diplomàtics no van poder produir cap resultat. El president Nasser tenia clar que allò que havia estat pres per la força havia de ser restaurat per la força.

Gràcies al significatiu suport d'armament del seu aliat, la Unió Soviètica,^[5] Egipte va poder recuperar-se de les seves pèrdues materials de la Guerra dels Sis Dies més ràpidament del que Israel esperava. També, centenars de consellers militars soviètics van ingressar al país. La seva presència, juntament amb pilots i naus soviètiques, va amenaçar d'estendre el conflicte a una confrontació Est-Oest.