HMS Royal Oak (08)

HMS Royal Oak (08) (08)

(1937)
Drassana	HMNB Devonport
Cost	£2,468,269
Historial
Iniciat	15 gener 1914
Avarament	17 novembre 1914
Naufragi
Col·locació de quilla	15 gener 1914
Avarament	17 novembre 1914
Assignació	1r maig 1916
Operador/s    Royal Navy
1 maig 1916 – 14 octubre 1939
Operador	Royal Navy
Destí	enfonsat pel submarí U-47 58° 55′ 51″ N, 2° 59′ 00″ O / 58.93083°N,2.98333°O / 58.93083; -2.98333 (HMS Royal Oak)
Característiques tècniques
Tipus	cuirassat derelicte
Classe	Classe Revenge
Desplaçament	31.630 t (màxim)
Eslora	189.2 m (LOA)
Mànega	27 m
Calat	10.2 m (màxim)
Propulsió	18 calderes Yarrow 4 turbines Parsons 4 hèlixs de tres pales de 2,9 m de diàmetre
Velocitat	20 nusos
Autonomia	7.000 milles nàutiques a 10 nusos
Tripulació	909
Característiques militars
Blindatge	Cintura: 330 mm Coberta: 25–102 mm Barbetes: 152–254 mm Torreta: 279–330 mm Castell: 76–279 mm Mampares: 152 mm
Armament	8 canó naval Mk I BL de 15 polzades (381 mm) 12 BL 6 inch Mk XII gun (en) (152 mm) 8 canó (102 mm) 16 canó (40 mm)
Aeronaus	1 hidroavions
Equipament aeronaus	1 catapulta
Més informació
Conflictes	Segona Guerra Mundial i Primera Guerra Mundial

L'HMS Royal Oak va ser un cuirassat classe Revenge de la Royal Navy britànica. Botat el 1914 i completat el 1916, entrà en acció per primera vegada a la batalla de Jutlàndia. En temps de pau serví a l'Atlàntic i a les flotes de la Mediterrània i de les aigües territorials britàniques, essent objecte d'atacs accidentals en més d'una ocasió. El vaixell va atraure l'atenció del món el 1928 quan els seus oficials d'alt rang van ser sotmesos a una cort marcial en un procés molt controvertit. Els intents per modernitzar el Royal Oak durant els seus 25 anys de carrera no van poder solucionar la seva manca de velocitat, i a l'inici de la Segona Guerra Mundial ja no estava destinat a la primera línia de combat.

La nit del 14 d'octubre de 1939 el cuirassat estava ancorat a Scapa Flow, un fondejador a les illes Orcades, al nord d'Escòcia, quan va ser torpedinat i enfonsat pel submarí alemany U-47. Dels seus 1.234 tripulants, entre els quals hi havia molts menors d'edat, 833 van morir aquella nit o a causa de les ferides. La pèrdua del vell cuirassat (el primer dels 5 cuirassats i creuers de batalla de la Royal Navy perduts en el transcurs de la II Guerra Mundial) amb prou feines va afectar la superioritat de la marina britànica i dels seus Aliats, però l'efecte sobre la moral en temps de guerra va ser considerable. L'atac convertí immediatament en una celebritat i en un heroi de guerra a Alemanya el comandant del submarí, el Korvettenkapitän Günther Prien, que es convertí en el primer oficial de submarins en ser condecorat amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro. Pels britànics, l'atac a Scapa Flow del Royal Oak demostrà que els alemanys podien portar la guerra naval a les seves pròpies aigües, i la impressió causada va tenir com a efecte immediat el reforç de la seguretat portuària.

El cuirassat reposa actualment a uns 30 metres de fondària, gairebé bolcat, i amb el seu casc a només 5 metres de la superfície. Les restes del Royal Oak estan declarades com a cementiri de guerra, i en una cerimònia anual per recordar la pèrdua, els submarinistes de la Royal Navy col·loquen el pavelló de Sant Jordi sobre la popa submergida del vaixell. El buceig entre les restes del naufragi està totalment prohibida a submarinistes no autoritzats.