Henry Mancini |
|
Naixement | (it) Enrico Nicola Mancini 16 abril 1924 Cleveland (Ohio) |
---|
Mort | 14 juny 1994 (70 anys) Beverly Hills (Califòrnia) |
---|
Causa de mort | càncer de pàncrees |
---|
Formació | Juilliard School |
---|
|
Camp de treball | Música per a cinema |
---|
Ocupació | compositor, compositor de bandes sonores, arranjador musical, flautista, pianista, director d'orquestra, músic de jazz, compositor |
---|
Activitat | 1946 - 1994 |
---|
Gènere | Comèdia, melodrama, pop orquestral, música lleugera, lounge i teatre i cinema |
---|
|
Branca militar | Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica |
---|
Conflicte | Segona Guerra Mundial |
---|
Instrument | Piano, flautí i flauta |
---|
Segell discogràfic | RCA |
---|
|
Obres destacables |
Localització dels arxius | |
---|
|
|
Signatura |
|
Lloc web | henrymancini.com |
---|
|
Enrico Nicola Mancini, conegut com a Henry Mancini (Cleveland, Ohio, 16 d'abril de 1924 - Los Angeles, Califòrnia, 14 de juny de 1994)[1] fou un músic estatunidenc, conegut per les seves composicions de bandes sonores[2] com ara La Pantera Rosa o Hatari!, amb peces com Baby elephant walk, que es van fer molt cèlebres. Va treballar a les ordres dels directors Blake Edwards, Howard Hawks, Anthony Mann, Paul Newman, Vittorio de Sica i Orson Welles, entre altres. Sovint se'l considera com un dels compositors més importants de la història del cinema.[3][4]