Biografia | |
---|---|
Naixement | 1080 (Gregorià) Huntingdonshire (Regne Unit) |
Mort | 1160 (Gregorià) (79/80 anys) Anglaterra (Regne Unit) |
Nacionalitat | Anglonormand |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Camp de treball | Història i crònica |
Lloc de treball | Anglaterra |
Ocupació | escriptor, arxidiaca de la diòcesi de Lincoln |
Gènere | història, poesia, farmàcia |
Influències | |
Llengua | llatí |
Obra | |
Obres destacables Historia Anglorum, De contemptu visibilum, Anglicanus ortus | |
Família | |
Pares | Nicholas de Huntingdon |
Henry de Huntingdon (en llatí: Henricus Huntindoniensis; c. 1088 – c. 1157), fou un historiador anglès del segle xii, famós per la seva Historia Anglorum, escrita en llatí, considerada la font documental més important sorgida de la ploma d'un clergue secular.[1] Va ser també arxidiaca de Huntingdon. Els pocs detalls que es coneixen sobre la seva vida procedeixen dels seus treballs i d'alguns registres oficials. Es va formar en la cort benestant de Robert Bloet de Lincoln, qui va ser el seu promotor i bisbe.
A petició del successor de Bloet, Alexander de Lincoln, Henry va començar a escriure la història d'Anglaterra, que va estar enllestida el 1129.