Tipus | hipertricosi i virilism (en) |
---|---|
Especialitat | dermatologia |
Classificació | |
CIM-11 | ED72 |
CIM-10 | L68.0 |
CIM-9 | 704.1 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0114656 |
DiseasesDB | 20309 |
MedlinePlus | 003148 |
eMedicine | 121038 i 1072031 |
MeSH | D006628 |
UMLS CUI | C0019572 |
L'hirsutisme és el desenvolupament exagerat de pèls segons el model masculí, que apareix en dones, adolescents i infants, de causa molt diversa, però amb relació amb una influència androgènica. La paraula és de principis del segle XVII: del llatí hirsutus que significa "pelut".[1] És observat especialment en el llavi superior, la barbeta, el pit, la línia alba, la part superior del triangle vellós púbic, les cuixes i les aixelles. Pot referir-se a un patró "masculí" del creixement del pèl que pot ser un signe d'una afecció mèdica més greu,[2] sobretot si es desenvolupa bé després de la pubertat.[3]
L'estigma cultural contra l'hirsutisme pot causar molta angoixa psicològica i dificultat social.[4] La discriminació basada en l'hirsutisme facial sovint condueix a evitar situacions socials i a símptomes d'ansietat i depressió.[5]
L'hirsutisme sol ser el resultat d'un trastorn endocrí subjacent, que pot ser suprarenal, ovàric o central.[6] Pot ser causat per un augment dels nivells d'andrògens. La quantitat i la ubicació del pèl es mesura amb una puntuació de Ferriman-Gallwey. És diferent de la hipertricosi, que és una malaltia rara, consistent en un creixement excessiu del cabell a qualsevol part del cos.[2] S'associa a vegades amb altres alteracions androgèniques, com dermatitis seborreica, acne i alopècia.
Els tractaments poden incloure determinades píndoles anticonceptives, antiandrògens o sensibilitzants a la insulina.[7]
L'hirsutisme afecta entre el 5 i el 15% de les dones de tots els orígens ètnics.[8] Segons la definició i les dades subjacents, aproximadament el 40% de les dones tenen algun grau de pèl facial.[9] Al voltant del 10 al 15% dels casos d'hirsutisme són idiopàtics sense causa coneguda.[10]