Horaci

Per a altres significats sobre el nom «Horaci», vegeu «Gens Horàcia».

Horaci

Retrat imaginari d'Horaci per Anton von Werner. L'Epístola als Pisons o Art poètica d'Horaci és un dels textos cabdals sobre literatura de la tradició occidental.
Nom original	(la) Q. Horatius Flaccus
Biografia
Naixement	8 desembre 65 aC Venosa (Itàlia)
Mort	27 novembre 8 aC (56 anys) Roma
Sepultura	Roma
Activitat
Lloc de treball	Roma
Ocupació	poeta, escriptor, filòsof
Període	República Romana tardana
Professors	Cratip de Pèrgam i Arist
Obra
Obres destacables Art poètica Carmen Saeculare (20 aC) Epístoles d'Horaci (segle I aC) Odes (dècada del 30 aC) Sàtires (dècada del 30 aC) Epodes
Família
Pares	valor desconegut   i valor desconegut
Cronologia
43 aC	proscripció

Quint Horaci Flac (llatí: Quintus Horatius Flaccus), simplement conegut com a Horaci (Venosa, a la regió de la Basilicata (antiga Lucània), a l'actual Itàlia, 8 de desembre del 65 aC - Roma, 27 de novembre del 8 aC), fou un poeta líric i satíric llatí.

Fill d'un esclau alliberat, va tenir l'oportunitat de seguir estudis a Roma, i posteriorment a Atenes, on es va traslladar per estudiar filosofia. Una vegada allà, va ser acollit per Brutus, l'assassí de Cèsar, que li va donar un alt càrrec al seu exèrcit. No obstant això, en la batalla de Filipos (42 aC) es va evidenciar la seva falta d'aptitud per a l'art militar i va decidir tornar a Roma.

Va començar a treballar com a escriba, càrrec que li deixava temps lliure per dedicar-se a escriure versos. En aquells dies va conèixer Virgili, que el va introduir en el cercle de Mecenàs, en què a poc a poc va guanyar rellevància i va afermar l'amistat amb aquest, que el va presentar a August. Va aconseguir també la protecció de l'emperador, que fins i tot li va oferir el càrrec de secretari personal seu, que va rebutjar per no adequar-se als principis de la seva moral epicúria.

Fou molt respectat en els alts cercles romans, tant literaris com polítics; es va mantenir sempre sota la protecció de Mecenàs, juntament amb qui està enterrat.

La poesia horaciana, amb la seva varietat de temes nacionals i, sobretot, la seva perfecció formal, signe d'equilibri i serenitat, va ser identificada en el Renaixement com la màxima i més excelsa expressió literària de les virtuts clàssiques.