Biografia | |
---|---|
Naixement | (gsw) Ulrich Zwingli 1r gener 1484 Wildhaus (Suïssa) |
Mort | 11 octubre 1531 (47 anys) Kappel am Albis (Suïssa) |
Causa de mort | mort en combat |
Antistes | |
Dades personals | |
Religió | Calvinisme |
Formació | Universitat de Viena Universitat de Basilea |
Activitat | |
Ocupació | teòleg, reformador protestant, escriptor, sacerdot, traductor, predicador |
Carrera militar | |
Conflicte | Segona Guerra de Kappel Guerres d'Itàlia |
Família | |
Cònjuge | Anna Reinhart |
Fills | Regula Gwalther-Zwingli, Wilhelm Zwingli, Huldrich Zwingli, Anna Zwingli |
Germans | Jakob Zwingli Andreas Zwingli Klaus Zwingli Heini Zwingli |
Huldrych, Ulrich Zwingli o Ulricus Zuinglius (Wildhaus, cantó de Sankt Gallen, Suïssa, 1 de gener, 1484 – Kappel am Albis, 11 d'octubre, 1531) [a] [b] va ser líder de la reforma protestant a Suïssa, i fundador de les esglésies reformades suïsses. Independentment de Martí Luter, que era doctor biblicus, Zwingli va arribar a conclusions similars, estudiant les escriptures des del punt de vista d'erudit humanista del renaixement. Zwingli nasqué al si d'una família prominent de classe mitjana. Fou el setè de vuit fills. El seu pare, Ulrich, era el corregidor de la ciutat. El seu oncle Bartolomeus n'era el vicari. Va anar a la Universitat de Viena i a la Universitat de Basilea, un centre acadèmic de l’humanisme renaixentista. Va continuar els seus estudis mentre exercia de pastor a Glaris i més tard a Einsiedeln, on va ser influenciat pels escrits d’Erasme. La reforma de Zwingli va tenir el suport del magistrat i la població de Zúric, i hi conduí a canvis significats en la vida civil i en els assumptes d'estat. Sobretot, aquest moviment es distingia pels seus atacs als anabaptistes i a altres seguidors de Crist que mantenien una posició de no resistència. La Reforma es va estendre a altres parts de la Confederació Suïssa, però uns quants cantons van resistir, preferint romandre catòlics. Zwingli va formar una aliança de cantons reformats que van dividir la Confederació segons línies religioses. L'any 1529 es va evitar una guerra en l'últim moment entre els dos bàndols. Mentrestant, les idees de Zwingli van cridar l'atenció de Martí Luter i d'altres reformadors. Es van reunir al Col·loqui de Marburg i es van posar d'acord sobre molts punts de doctrina, però no van poder arribar a un acord sobre la doctrina de la Presència Real de Crist a l'Eucaristia.
El 1519, Zwingli es va convertir en el Leutpriester (sacerdot del poble) del Grossmünster a Zúric, on va començar a predicar idees sobre la reforma de l'Església Catòlica. En la seva primera polèmica pública el 1522, va atacar el costum del dejuni durant la quaresma. En les seves publicacions, va assenyalar la corrupció en la jerarquia eclesiàstica, va promoure el matrimoni clerical i va atacar l'ús d'imatges en els llocs de culte. Entre les seves contribucions més notables a la Reforma va ser la seva predicació expositiva, començada el 1519, a través de l’Evangeli de Mateu, abans d'utilitzar finalment l'exegesi bíblica per recórrer tot el Nou Testament, una sortida radical de la missa catòlica.[9] El 1525, va introduir una nova litúrgia de comunió en substitució de la missa. També es va enfrontar amb els anabaptistes, el que va provocar la seva persecució. Els historiadors han debatut si va convertir Zuric o no en una teocràcia.[10]
El 1531, l'aliança de Zwingli va aplicar un bloqueig alimentari sense èxit als cantons catòlics. Els cantons van respondre amb un atac en un moment en què Zuric estava mal preparat i Zwingli va morir al camp de batalla. El seu llegat perdura en les confessions, la litúrgia i els ordes eclesiàstics de les esglésies reformades d'avui.
Zwingli fou mort en la batalla de Kappel,[11] lluitant contra els cantons catòlics romans.
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Potter1382
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref>
pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/>
corresponent.